Helvètica s'adorna amb joies
- Flora Saura entrevista els artesans Jordi Ferré i Berta Sumpi
- Júlia Solans parla de la història de les joies
- Recupera els capítols d'Helvètica a RTVE Play
Al capítol d'Helvètica dedicat a la joieria, els seus presentadors s'han posat guapos i guapes per parlar d'aquells complements que poden aportar el toc final a la teva vestimenta. O fins i tot ser-ne el detall estrella que més et fa brillar!
La Flora Saura s'acosta fins a l'escola taller Jorgc, on es troba amb el seu cap d'estudis i mestre artesà: en Jordi Ferré. Per l'expert, una joia és "un objecte fet de metalls preciosos que serveix per ornamental el nostre cos, sigui sobre pell o sobre roda". Com a professor, en els seus alumnes busca que siguin creatius, que sàpiguen treballar amb les mans, que siguin pacient i amb capacitat de sacrifici. La Flora Saura comprova si els estudiants de l'escola taller tenen aquestes característiques i visita els seus espais de treball per veure què tenen entren les mans. Hi troba collars que representen la pols màgica a través de 160 brillants o una joia feta de meteorit. Ho has llegit bé!
Collaret RTVE Catalunya
En la prehistòria, les joies eren característiques tant de les dones com dels homes, però en les últimes dècades no ha estat així. Ara bé, actualment sembla que la tendència està canviant i cada vegada es pot veure més homes amb arracades, collars, polseres o anells. "Avui dia, la joieria ja no és ni de dones ni d'homes: és unisex", explica Ferré.
Berta Sumpi RTVE Catalunya
Exposar i vendre
La Flora Saura visita la Berta Sumpsi en el seu estudi per conèixer aquest espai que marida taller i exposició. Per Sumpsi, una joia es pot exposar de moltes maneres i a ella li agrada dissenyar-les pensant en el seu escenari. El seu resultat final és tota una obra d'art! I en les seves creacions no trobaràs sobrecàrrega d'elements sinó simplicitat i gestos mínims amb materials bàsics. "Vull transmetre un llenguatge senzill i clar, comunicar alguna cosa quan et poses una cosa a partir de la senzillesa".
Il·lustració de Júlia Solans RTVE Catalunya
Adornats des de la prehistòria
En la seva secció, la Júlia Solans explica la història de les joies: a Sud-àfrica, s'han trobat petxines foradades que podrien ser de fins 4 mil anys enrere. I és que es creu que, quan la humanitat encara era nòmada, les joies servien per recordar els llocs pels quals s'havien passat. Per tant, una persona enjoiada simbolitzava una persona que havia vist món i això representava el seu estatus social. Això sí, va haver-hi cert esdeveniment que van canviar aquest paradigma: descobreix-los en el capítol d'Helvètica dedicat a la joieria!
