#Extra Efecte Collins: Mai no et vull perdre guitarra

En Quimi Portet toca de manera professional d’ençà que tenia disset anys i ara ja en té seixanta quatre. No cal fer gaires números per adonar-se de la bestiesa de bagatge musical que té a les seves espatlles aquest músic de Vic però, si deixem de banda la seva faceta artística, podem descobrir a un nen que va trobar en la música un vehicle extraordinari per fugir d’una realitat que, encara avui, no li agrada gens. La música i concretament el Rock’n Roll li van arribar quan era petit a través de bandes com Booker T and the MG’s o els Beatles i en Quimi va trobar tot un univers inexplorat i apassionant que recórrer.

I així ha estat fins al dia d’avui, en Quimi continua explorant el seu univers sonor i ho fa a la seva manera i seguint les seves pròpies normes. Les mateixes que el van portar a ser mainstream als 90 amb El último de la fila i que l’han acompanyat durant tots els seus anys en solitari. La connexió amb aquest univers li arriba a través de les guitarres que en Quimi gaudeix tocant de la mateixa manera que un nen gaudeix amb un scalextric i a Efecte Collins el veurem tenint cura i tocant dues de les seves guitarres predilectes. Tot seguit el veurem als estudis de Music Lan a Avinyonet de Puigventós on es troba amb el seu director en Jordi Soler per tornar a grabar una guitarra d’una de les seves cançons. Veure treballar a en Quimi ens apropa a l’amor que té per aquesta feina, un amor que persisteix malgrat el pas del temps.