S'apaga un dels sons que més ens relaxa: el cant dels ocells
- Els cants dels ocells ens ajuden a millorar la salut, perquè activen els nostres mecanismes que reparen el cos i ens desestressen
- Però cada cop són més difícils de sentir pels canvis als seu hàbitat: a Catalunya ja tenim 37 espècies en perill d'extinció
- A En Línia veiem com s'ha fet un mapa sonor d'Europa i aprenem a distingir els sons, mentre un ornítòleg ens deixa astorats quan refila al nostre plató
El soroll ens altera i fins i tot ens estressa. En canvi, el cant dels ocells ens relaxa, com tant d'altres sons de la natura que ens aporten benestar i milloren la nostra salut. A En Línia hem sentit ocells i també un convidat que els imita a la perfecció. Com que els coneix tan bé, li hem demanat com es fa per aprende a saber quin ocell sentim cantar. Pere Alzina biòleg i educador ambiental i segueix el mètode inventat per Joan Manuel Riera de l'Escola de natura del Corredor.
A més, Pere Alzina ens ha ensenyat a dibuixar el so d'un ocell. No és un pentagrama però sí un dibuix on es representen els diferents sons. Mentre ho explica, Alzina continua deixant-nos astorats amb la seva facilitat per a fer refilets.
L'empobriment del nostre mapa sonor
Com tants d'altres milers i milers d'ornitòlegs apassionats, han sortit durant anys a prendre nota de quines espècies d'aus veien i sentien i sobretot, on. Els seus quaderns de camp han permès dibuixar el mapa sonor d'Europa i de Nord-amèrica de fa 25 anys i que ha publicat la revista Nature Communications.
A En Línia li demanen ajuda per analitzar el mapa sonor a Sergi Herrando, investigador del CREAF, el centre públic de recerca de l'ecologia terrestre, territori i el canvi global. Herrando també és membre de l’Institut Català d’Ornitologia i ha pres part en aquest estudi internacional. diu que l'estudi demostra que el nostre entorn sonor s'ha empobrit molt, tant que a les persones ens afecta la salut.
D'altres sons de la natura que també ens ajuden a relaxar-nos són el brogit de l'aire quan mou les fulles dels arbres, al bosc o al parc, les onades del mar, la pluja... Malauradament, cada cop hi ha menys ocells dels quals en sentim els cants. Marta Delcor ens explica que a Catalunya actualment hi ha 37 espècies d'ocells catalogades en perill d'extinció.
A part dels canvis al seu hàbitat, els ocells pateixen d'altres situacions. Les gavines han desplaçat per exemple d'altres ocells perquè ja no hi ha gaires abocadors a l'aire lliure i cada cop busquen menjar més lluny de la costa. Els coloms han augmentat molt les seves poblacions tot i les malalties que pateixen, per la seva facilitat de reproducció.
La caça quasi ha extingit la tórtora euroasiàtica o vulgar. Ràpidament el seu espai l'ha ocupat una espècie invasora, la tórtora turca. Una altra invasora és la cotorreta pitgrisa o argentina, que va començar a expandir-se als anys 80 quan alguns exemplars es van escapar de zones en captivitat. Aquesta au que s'adapta i es reprodueix tan ràpidament que a Barcelona és considerada una plaga com els coloms o les rates.
Tant si vivim en una ciutat o un poble, del que tots ens hem adonat és de que cada cop hi ha menys pardals. Aquests ocells petits marronosos, que sempre busquen molles de pa per terra, ara costen de veure. Busquen recer a les teulades i cada cop se'n fan menys, perquè es fan terrats o es bé es construeix amb materials compactes sense forats.
Un altre ocell, molt vistós i elegant, que també està desapareixent de casa nostra és el gall fer. A part de l'expansió dels nuclis habitats, el gall fer té un gran enemic en els porcs seglars. A l'hàbitat que comparteixen, el gall fer pon els ous a terra i pels senglars, aquestes niuades són un festí.
Després de tantes dades negatives, l'En Línia ens en dona una de ben bona: vivim l'època de més extensió de bosc a Catalunya dels darrers mil anys. Això és clar, v eb detriment d'altres espais, com són els conreus i les pastures. Al bosc, els ocells tenen més espai per viure i nosaltres per relaxar-nos, sentint-los cantar.
