Jordi Bargalló: "M'ha portat a fitxar pel Noia el fet de jugar davant la meva gent, la que em va veure créixer i em va formar"
Notícies Desmarcats
- Amb 41 anys segueix en actiu i ha tornat al CE Noia Freixenet després de 20 temporades per retirar-se
- Entrevista al Desmarcats, amb Marc Martín | La 2
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Jordi Bargalló ha tornat al club a on va créixer per retirar-se: el Club Esportiu Noia Freixenet. És considerat un dels millors jugadors d’hoquei patins del món, però n’és un clar exemple de no oblidar els seus orígens. Torna 20 anys després a l’equip sadurnienc, a on va descobrir-se com a jugador d'elit. Després del seu pas pel Liceo, on va guanyar fins a deu títols, va fitxar per l'Igualada on només va ser-hi una temporada per després marxar a la UD Oliveirense, a on ha estat jugant les últimes cinc temporades abans de decidir tornar a casa per retirar-se. Amb 41 anys segueix en actiu i pot presumir de ser un dels jugadors més veterans de la categoria i tenir un ampli palmarès. També és gràcies a l’equip nacional, amb qui es va proclamar fins a quatre vegades campió del món i també d’Europa.
La il·lusió de tornar a casa
Jordi Bargalló és un exemple d'estima a un club. Per ell, el CE Noia significa molt més: una família. Un lloc a on tornar després d'anys fóra de casa. Al programa ha explicat el motiu de la seva tornada al club que el va veure convertir-se en un gran jugador; si més no, un dels millors del món: "Suposo que és la il·lusió de tornar a casa i jugar davant la meva gent, la que em va veure créixer, em va formar", ha confessat a plató. Prové del Oliveirense portuguès, a on ha estat cinc temporades. Davant la proposta d'aquest club per renovar-li el contracte va rebutjar-la: "A Portugal em van voler fer un contracte massa llarg -de cinc anys- i vam decidir que era el moment de tornar a casa, perquè els nens es comencen a fer grans", ha assegurat, tot convençut. Amb 41 anys ja no només mira per ell, sinó també pel nucli familiar.
Pas de rècord a l'Oliveirense de Portugal
A Portugal va aterrar fa cinc temporades i allà va fitxar per l'Oliveirense, un club centenari poc acostumat a guanyar títols. En mitja dècada, en Jordi n'ha guanyat gairebé la meitat de trofeus de què disposa el club en el seu palmarès històric: "només té quatre o cinc títols; és gairebé el 50% dels títols de la seva història", ha esmentat. A plató ha valorat positivament el seu pas per l'Oliveirense, ja que no només van fer una bona temporada abans que iniciés la pandèmia, sinó que a més, van tenir opcions de guanyar una Champions, però se'ls hi va escapar el títol a la final. Hagués estat una fita històrica per un club que no està gaire acostumat a guanyar títols.
Déu anys imbatut amb la selecció espanyola
A on sí que va poder gaudir de sumar trofeus al seu palmarès va ser al Liceu gallec, a on va guanyar deu títols. A la Corunya es va fer estimar, però també a la resta del país gràcies a la seva trajectòria com a internacional amb Espanya. Va sumar quatre mundials i quatre copes d'Europa. Forma part de la millor generació de jugadors d'hoquei del país. I se'l recorda, entre altres coses, pel Campionat d'Europa de 2012. Era un partit que es jugava a Portugal, sense molts companys de la seva generació ja deixaven de competir i amb un nivell cada vegada era més exigent: "era un moment d'èpic i el partit se'ns va anar complicant moltíssim; vaig tenir la sort d'haver fet el gol", ha explicat. Aquest gol de què ha parlat el va convertir en heroi, perquè va valer un campionat europeu.
Ara, però, amb aquests records afronta l'última fase de la seva lesió als abductors. Encara no ha debutat amb el Noia a l'OK Lliga, tot i que té l'esperança que sigui aviat: "Espero en una o dues setmanes poder posar-me els patins", ha confessat. Les ganes de tornar a vestir la samarreta del club les ha heretat del seu pare -expresident del club- i del seu avi, que el portava des de ben petit a veure els partits. Com a nou jugador del CE Noia Freixenet ha esmentat les seves intencions: "El meu objectiu personal és ajudar el club en tots els nivells: estic involucrat en la base i en el que calgui".
