Arcadi Oliveres, referent de la lluita per la pau i economista contrari al capitalisme

• Arcadi Oliveres ha mort al 75 anys d'un càncer terminal diagnosticat a principis d'any
• Economista expert en relacions nord-sud i desenvolupament, ha dedicat la vida a la lluita per la pau i justícia social
• Gran referent social, confiava plenament en la capacitat de les persones per millorar el món

Cims - Arcadi Oliveres

La web per poder enviar-li missatges n'ha rebut més de cinc mil des que el 3 de febrer d'enguany l'obrí la família d'Arcadi Oliveres perquè tothom que volgués s'en podés acomiadar. I ell, mentre li ha estat possible, rebia cada dia una desena de persones que el visitaven a casa, a Sant Cugat del Vallès.

Li van diagnosticar un càncer terminal i la seva esposa, els quatre fills i els nombrosos néts, han fet pinya amb els milers i milers que l'han escoltat, l'han seguit, s'han associat, han lluitat les seves lluites i n'han pres exemple. L'Arcadi Oliveres ha estat un referent i un home d'acció: ha remogut consciències contra les injustícies des que començà a estudiar a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona. I no era pas fàcil en ple franquisme defensar la democràcia i les llibertats. Li va comportar problemes, però ell sempre ha estat fidel a les seves idees.

Expert en relacions nord-sud, deute extern, cooperació i desenvolupament, ha estat punta de llança contra l'armamentisme, l'empobriment dels pobles, el capitalisme i la pena de mort.

Va participar, per exemple, a la Caputxinada del 1966 i això li costà asseure's com acusat davant el Tribunal d'Ordre Públic. També va ser membre de l'Assemblea de Catalunya, que lluità de 1971 a 1977 i que ens deixà les imatges històriques de la primera manifestació després del franquisme a favor de l'amnistia, el 1976.

A més, Arcadi Oliveres copresidí la branca catalana del moviment internacional per la cultura de la pau i la reconciliació entre els pobles Pax Christi. L'entitat organitzà la Marxa de la Llibertat, sota el lema 'Poble català, posa't a caminar', i allí Oliveres fou detingut un cop més.

Juntament amb Justícia i Pau, Oliveres lluità contra la pena de mort a finals del franquisme. Ja en democràcia, va ser membre actiu de l'Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat. I des del 1980 va ser professor d'Economia a l'Escola d'Estudis Empresarials de Sabadell de l'Autònoma, la UAB.

L'armamentisme, ja a la seva tesi doctoral

Arcadi Oliveres es va llicenciar el 1968 i quan va haver de preparar la seva tesi va escollir un altre dels grans temes que ha tractat i del que ha estat un gran especialista, l'armamentisme. Es doctorà amb un estudi titulat 'La indústria militar a Espanya'. Començà a donar classes a la Facultat de Polítiques, a la UAB, i a moltes d'altres universitats en màsters i postgraus: la Universitat de Barcelona, la Politècnica, la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la de València i la Politècnicala Universitat de GironaUniversitat de Lleidala de ValènciaUniversitat Jaume I.

Els periodistes de mitjana edat hem conegut sempre l'Arcadi Oliveres vinculat a Justícia i Pau. Sempre estava disposat a fer declaracions, entrevistes, aclariments, breus o no, tot i la seva feina aqui i allà, els compromisos, les xerrades, conferències o reunions amb especialistes en els seus camps d'acció. I sempre amb un somriure amable.

Oliveres es va unir a Justícia i Pau el 1981 i n'ha estat vinculat la resta de la seva vida, i com a president, l'ha coordinat fins al 2014. Com a coneixedor de l'economia que mou el món, va elaborar l'informe sobre la primera Campanya pel 0,7% per aconseguir que l'estat dediqui aquesta petita part del pressupost al desenvolupament dels països empobrits.

És una imatge clara del que ha estat la vida de l'Arcadi Oliveres. Buscar un problema que empobreix la vida i l'ànima de les persones i posar les eines per resoldre'l a l'abast de tothom. Potser no va aconseguit tot el que volia, les seves utopies, però ha mort convençut que s'aconseguirà molt del que va proposar, perquè ha estat un home optimista que ha cregut sempre en el poder de la gent i en la capacitat de raonar, comprendre i actuar.

'No a la guerra', quan als carrer es va demanar la pau a l'Iraq

A TVE Catalunya, el programa Capital Humà que presentava i dirigia Xavier Muixí, va entrevistar Oliveres el 2004. Feia poc que les ciutats de Catalunya i de tot l'estat s'havíen omplert de manifestacions multitudinàries, de les més grans vistes mai, en contra de la invasió de l'Iraq. En aquesta xerrada, l'activista explica qui governa el món, qui mou els fils perquè les coses siguin com són.

El 2009, el president nord-americà Barack Obama va rebre el Premi Nobel de la Pau. Arcadi Oliveres presidia Justícia i Pau i ens en va donar la seva opinió. En pocs minuts, va fer un retrat de la situació política internacional i explicà per què ho veia com una promesa de futur.

Oliveres va ser sempre en tots els actes que necessitaven la seva veu, contra la globalització que esclavitza i contra el militarisme. El 2017 va protestar fermament contra l'organització del Saló de l'Ensenyament, a la Fira de Barcelona, per permetre la presència de l'exèrcit espanyol.

A TVE Catalunya ens va acompanyar dalt la muntanya al programa Cims. Al Tagamanent ens va dir 'El capitalisme és un sistema desastrós. Però no en tenim alternativa. L’alternativa l'hem d’anar construint entre tots i estic segur que ho farem'.

El 15-M, l'oportunitat per a ser optimistes

Al capítol de Cims, l'Arcadi Oliveres ens va parlar de com va viure el moviment del 15-M a tot l'estat espanyol com una gran oportunitat. Ens va dir 'Ha estat un toc d’atenció a la classe política. Els motius que van engendrar el 15-M són vigents. He notat que hi ha un gran pessimisme, però també una voluntat de rebel·lia per aquesta situació. La gent s’adona que hem de canviar d’actitud'.

A la plaça de Catalunya de Barcelona va ser el qui va llegir el manifest que iniciava aquelles protestes. Posteriorment, Oliveres va dir que el moviment del 15-M hauria d'haver estat més efectiu i que calia una major coordinació. Però va valorar com a molt positiu que tantes organitzacions veïnals i de grups de pressió social es trobessin i establissin diàleg.

Els seus llibres: la conclusió és al títol

Si entrem en una llibreria i posem els seus llibres damunt una taula, no cal que siguin en ordre cronològic, veurem què hi vol transmetre l'Arcadi ja des del mateix el títol. No se'n podia estar: volia arribar al lector des del minut u.

Llegim els títols: 'Qui deu a qui? Deute ecològic i deute extern', 'Contra la fam i la guerra', 'Un altre món', '¡En qué mundo vivimos! Infórmate, piensa y actúa!', 'Detengamos las perversiones de un sistema que podemos cambiar', 'El meu camí cap a la utopia,', 'Aldea global, justicia parcial', 'Quin futur imaginem? Vint anys després del mur de Berlín', 'el conegudíssim 'Diguem prou!: Indignació i respostes a un sistema malalt' i el que ha sortit publicat enguany, 'Paraules d'Arcadi. Què hem après del món i com podem actuar'.

Aquest darrer és una reflexió sobre la pandèmia de la COVID. Hi escriu Arcadi Oliveres: 'Aquesta pandèmia és un avís del planeta perquè canviem el nostre model econòmic: hem de viure amb menys'. I afegeix: 'Estem obligats a l'esperança. Perquè l'esperança és l'únic motor per a l'acció'.

Així ha informat Justícia i Pau el matí del 6 d'abril de a mort del catedràtic d'Economia Aplicada de la UAB.

Aquestes són algunes de les moltíssimes reaccions que ha provocat la seva mort.