André Ricard: 'Els dissenyadors som fabricants de pròtesis'
- Òscar Dalmau va entrevistar el dissenyador André Ricard al tercer capítol del programa
- Ens va parlar de la seva trajectòria i què busca i observa a l’hora de dissenyar
- Sumeu-vos a la conversa a la carta de La 2 de RTVE Catalunya
Com va dir l’Òscar Dalmau, segur que molts de vosaltres no el coneixeu, però sí que identifiqueu els seus productes. L’André Ricard és un dels pioners en el disseny industrial a casa nostra i la ment creativa darrere de molts dels objectes que envolten el nostre dia a dia.
Amb noranta anys i més de seixanta dedicats al disseny, Ricard va conversar amb Dalmau sobre alguns dels seus productes més destacables. Entre ells, ampolles de detergent, espremedores, pinces per agafar el gel còmodament i fins i tot interruptors. Per Ricard, la utilitat i l’estètica dels productes van de la mà. Només s’ha de donar un cop d’un als seus dissenys per comprovar-ho! I és que, quan ha d’idear un producte, ell va més enllà. Parlant dels interruptors, ens va explicar: “tothom els tria per la seva forma, però una vegada els tens a casa no els tornes a mirar mai més, només els toques”. Totalment cert. I és així com va posar l’atenció en el tacte del seu disseny i els va fer en una forma arrodonida.
Per ell, “els dissenys són fabricants de pròtesis”. Són persones que complementen les petites necessitats i insuficiències de la societat. “Per pentinar-nos, ja tenim els dits, però és millor tenir una pinta”, explicava. “Així com per beure aigua podríem fer servir les mans, però ens és més còmode fer servir un got”. No es pot negar l’evidència de les seves paraules.
Vam acabar la conversa amb, sens dubte, aquell disseny que tot barceloní i barcelonina recorda. Us podeu fer una idea de quin és? La torxa dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992! Ricard va tenir l’honor de dissenyar-la i hi va posar tota la dedicació que va poder. De fet, ens va explicar una anècdota ben divertida que ni nosaltres ni Dalmau oblidarem mai. Per garantir que la torxa tenia un pes adient perquè als corredors no se’ls fes pesada, va haver de comprovar-ho per ell mateix. I és així com, de nit i al voltant del seu barri, va posar-se a córrer amb dues botelles d’aigua que igualaven el pes de la torxa que havia dissenyat. Ell va poder córrer amb tranquil·litat i així van fer-ho també els protagonistes d’un dels moments més simbòlics i recordats de la història de Barcelona.
A l’espera del quart capítol, podeu recuperar els millors moments d’’HelvèticaHelvètica’ a la carta de La 2 de RTVE Catalunya.
