Juan Marsé: cercar la felicitat inclou la recepta de l'escalivada
- L'obra de Juan Marsé no han faltat mai a les parades per Sant Jordi i precisament ha mort enguany, que la diada s'ha anul·lat dues vegades
- Les seves entrevistes a diferents programes de TVE documenten els seus inicis i la seva trajectòria professional completa
- Marsé demostrà el seu llegat d'ironia i humor davant la caixa forta de l'Institut Cervantes, que va fer riure tots els presents
Poques persones veuen escrita la seva biografia en vida. Juan Marsé (Barcelona, 1933 - 2020) la va tenir a les mans ja fa cinc anys. La va escriure Josep Maria Cuenca, i ell mateix en va explicar el procés d'elaboració al programa Vespre 24 de TVE Catalunya. Cuenca
va tardar sis anys a acabar la biografia titulada "Mientras llega la felicidad". Una felicitat que amb ironia i quotidianitat, el propi Marsé definieix en un gest davant les càmeres de televisió i que fa riure tothom a la sala: explica que en el seu llegat, a la caixa forta de l'Insitut Cervantes, i hi inclou la recepta secreta d'un del seus plats preferits: l'escalivada.
Per conèixer més encara Juan Marsé, RTVE compta amb un documental d'Imprescindibles, programa on no podia faltar aquest escriptor autodidacte i irrepetible, un dels més importants de la posguerra.
El premi més important que va rebre l'escriptor Juan Marsé va ser el Cervantes, el 2008. En aquell moment va veure la llum un document de 1979 guardat a l'arxiu de TVE, una entrevista a l'escriptor al programa "Encuentos con las letras". Marsé explicava els seus inicis com a obrer i com es va convertir en escriptor.
També Informe Semanal li dedicà un reportage, quan el 1984 es va presentar la pel·lícula -basada en la seva novel·la- Últimas tardes con Teresa. Marsé mai no va quedar content amb les adaptacions de les seves obres al cinema.
Juan Marsé ha mort a Barcelona, ciutat on va nèixer, aquest mes de juliol del 2020. L'any que la pandèmia del coronavirus ha fet anul·lar en dues ocasions la diada de Sant Jordi. Les seves novel·les mai no va deixar de ser presents a les parades de llibres.
La vida quotidiana que va retratar i els detalls que hi sabia veure, els carrers de la Barcelona dels anys 50 i la vida dels barris populars, sempre amb el punt d'ironia i humor, demostren perquè ha estat un dels novel·listes més llegits en llengua castellana de l'època recent.
