Manolo García, a 'Noms propis'
- Repassem la trajectòria artística del cantautor català, sempre compromès amb la solidaritat, la llibertat i la dignitat musical
- "Arribar a un punt de confortabilitat professional és tota una vida. T'has de fer respectar i, primer, t'has de respectar tu. Al final, triomfa l’autenticitat"
'Noms propis' és el programa d'entrevistes en profunditat de TVE Catalunya amb convidats amb una filosofia de vida optimista i amb la capacitat de contagiar-la. S'emet els dimarts a La 2 i està dirigit i presentat per Anna Cler, amb realització d'Esther Martínez i producció d'Amelia Tabernero.
Manolo García visita 'Noms propis', programa dirigit i presentat per Anna Cler, amb qui parla de la seva personalitat i la seva trajectòria professional. L'artista reconeix que assolir el cim de l’èxit suposa molt d’esforç perquè "arribar és dificilíssim. Has d'anar col·locant moltes pedres, i totes han d’estar ben posades per aguantar bé l’edifici. I per aconseguir-ho has de tenir entusiasme, passió, ganes i no distreure't. Arribar a un punt d’una certa confortabilitat professional és tota una vida. Per tal que et respectin, t'has de fer respectar i, primer, t'has de respectar tu. Aquesta és la primera lliçó".
Manolo García va néixer a Barcelona fa 64 anys. Va començar en el món de la música l'any 1980 amb el grup Los Rápidos. Dos anys després va conèixer Quimi Portet amb qui va formar Los Burros, grup que en el 1984 es va transformar en El Último de la Fila, una banda que, durant catorze anys i set àlbums, va crear les bases d’una nova manera d’entendre la música a Espanya. Al llarg de la seva carrera, Manolo García ha venut més de 25 milions de còpies dels seus discos i ha rebut diversos reconeixements com el Premi Ondas en diverses ocasions, el Premi Amigo i el Premi de la Música, tant a nivell personal com de grup. A banda de músic, cantautor i compositor, també és fotògraf, escriptor i pintor amateur.
Durant l'entrevista, queda clar el seu compromís envers la solidaritat, la llibertat, el respecte pels valors humans i la dignitat musical. "Tinc consciència social. Sóc fill d’obrer i m’he criat amb gent del carrer, gent senzilla, la base de la piràmide. És una gran escola. Hi ha qui pensa que no té importància però és la base és la que aguanta, i si no està bé, les puntes també cauen. No sóc més humà que altres persones. Al final, allò que triomfa és l’autenticitat. Quan fas una cosa de manera digna, correcta i amb ganes i aquestes ganes no van endarrere mai, això ja és un punt".
