Sinopsi
Provocador de sang blava, showman aristocràtic… L’han definit de tantes maneres per l’insòlit vincle entre el llinatge familiar que arrossega i el seu esperit bohemi que Alfonso de Vilallonga ja només es preocupa de ser feliç i donar alegria als altres, “la qualitat més gran de l’ésser humà”, diu. Ho fa a través de la música, que tant aviat li serveix per vestir pel·lícules de cinema –va guanyar un Goya al 2013 per la banda sonora de Blancanieves i n’ha creat per diversos films d’Isabel Coixet– com per actuar en muntatges de cabaret, el format on se sent més còmode.
Doctor en música pel Berklee College of Music de Boston, és compositor, cantant, actor, bufó urbà… i addicte als escenaris. “Quan no hi pujo, em sento desgraciat”, afirma. I per això fa més de 30 anys que volta el món amb espectacles de proximitat on barreja l’humor amb les seves reflexions sobre l’amor i la tendresa, el sarcasme feridor o la sàtira política. D’això n’han sortit ja vuit discos.
La vida d’Alfonso de Vilallonga –baró de Maldà i Maldanell, i de Segur– no ha tingut res a veure amb la dels seus avantpassats, aquells que sovint “se sentien superiors a la resta de la gent”. Carrega de bon grat amb el pes d’un arbre genealògic on també hi apareix el seu oncle, l’escriptor José Luis de Vilallonga, però sempre ha intentat desmarcar-se de la suposada comoditat de la vida dels nobles tot i que intentant-ho s’hagi sentit de vegades “com un marcià”.
