Les experiències dels primers becaris

Un equip de 'Jo soc Erasmus' viatja fins a París amb Pedro Vidal un dels primers espanyols en fer un Erasmus. El programa recorrerà amb ell els espais per on es va moure llavors, entre el quals hi ha la universitat exclusivament de dones on hi va anar a estudiar.

El psicòleg i escriptor Rafael Santandreu va ser un dels primers Erasmus de la Universitat Autònoma de Barcelona. Santandreu explicarà les grans diferències entre cursar un Erasmus avui o fa trenta anys, una època en que els preus dels bitllets d'avió eren tan cars que els estudiants no tornaven a casa en tota l'estada i on la comunicació amb la família era exclusivament per carta.

Les coses han canviat molt en 30 anys. Cal tenir en compte que en el curs 1987-1988, quan es van començar a concedir aquestes beques, només 11 països (Bèlgica, Dinamarca, Alemanya, Grècia, França, Irlanda, Itàlia, Holanda, Portugal, Espanya i el Regne Unit) es van integrar en el programa. Avui en formen part els 28 països de la UE, juntament amb Macedònia, Noruega, Islàndia, Liechtenstein i alguns països d'arreu del món.

Han estat trenta anys on la resposta dels estudiants a la crida del programa Erasmus no ha deixat de créixer, curs darrera curs. El 1987 es van acollir a les beques Erasmus 3.000 alumnes, dels quals 95 procedien d'Espanya. En el darrer curs la xifra total d'alumnes supera els 300.000, dels quals més de 45.000 són estudiants espanyols.