Sinopsi
Jordi Xuclà no veu a curt termini una Catalunya independent com a membre de ple dret a la UE i critica el pols que van fer els partits independentistes l'any 2017: "no hi ha res pitjor que donar un cop de puny a la taula amb la voluntat de trencar-la, i enlloc de trencar la taula trencar-te la mà". En tot cas, assegura que el més important és que "Catalunya necessita preservar la cohesió i el concepte d'un sol poble", una idea defensada fermament per Josep Benet.
És en aquesta línia que a qui fou senador i diputat de Convergència Democràtica de Catalunya a Madrid durant una vintena d'anysl'amnistia li sembla una mesura positiva per recuperar la concòrdia, com d'altres que s'han fet en la història recent de la democràcia espanyola. Amb relació al futur de Junts per Catalunya, pensa que encara és d'hora per saber si, amb les diferents ànimes que hi conviuen, acabarà sent l'espai que aglutini totes les opcions postconvergents que han anat sorgint. El que té molt clar és que s'equivocarà si no aposta pel diàleg i pel pacte perquè "la unilateralitat no porta enlloc".
Pel que fa Europa, Jordi Xuclà reivindica per a la Unió Europea més autonomia en matèria de política exterior amb l'objectiu de guanyar pes polític en el concert internacional. Ara bé, recorda per exemple, que si es té en compte tota l'ajuda que la UE i els seus Estats membres han donat a Ucraïna és més quantiosa que la que els ucraïnesos han rebut dels Estats Units.
Sobre les possibilitats d'aconseguir l'oficialitat del català a la UE, Xuclà considera encertada l'estratègia que ha adoptat el Govern espanyol de portar el tema al Consell Europeu, "un lloc on es negocia i s'acaba arribant a acords". En aquest sentit, augura un resultat diferent al que es va obtenir l'any 2005 quan l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero va deixar la decisió en mans del Parlament Europeu, que va tombar-ho per la intervenció decisiva d'Aleix Vidal-Quadras.
Jordi Xuclà conserva un bon record del seu pas per la política, quan va ser senador i posterioment diputat per Convergència Democràtica de Catalunya, però no albira un retorn imminent a la primera línia de les institucions perquè està content al sector privat.
