Sinopsi
La presència del conseller Joaquim Nadal a l'acte públic que ha protagonitzat aquesta setmana l'expresident Jordi Pujol a la llibreria Ona ha sorprès però ell ho justifica com a gest de correspondència al que anteriorment van fer Pujol i altres alts càrrecs quan l'aleshores dirigent del PSC va presentar un llibre.
Nadal està convençut que de Jordi Pujol en quedarà un llegat "potent", cosa que es correspon amb el fet de ser el "polític més important de la Catalunya de la segona meitat del segle XX", tot i reconèxer que en la vida de Jordi Pujol "hi ha un angle mort que és el que el mortifica".
El conseller de Recerca i Universitats es mostra satisfet del pressupost que tindrà a la seva disposició enguanya i que supera per primera vegada els 1.000 milions d'euros. Servirà, per exemple, per estabilitzar plantilles, millorar les condicions econòmiques i garantir que els docents puguin fer carrera professional dins la universitat.
Nadal no veu la necessitat de reduir la xifra de graus però admet que sí "cal reordenar el mapa de titulacions per evitar redundàncies i ser més eficients". A més a més, espera que aviat l'Estat s'avingui a complir l'Estatut i transfereixi la gestió íntegra de les beques a la Generalitat.
4 mesos després de tornar per sorpresa al govern català, Nadal se sent còmode a l'executiu monocolor d'Esquerra Republicana i lloa la figura del president Aragonès, malgrat la seva joventut, perquè considera que és un president que té un coneixement molt ampli dels temes que afecten el Govern i està convençut que té un recorregut polític "sòlid, madur, i ben enfocat".
I no dubta del compromís d'Esquerra Republicana amb la independència de Catalunya. Simplement, diu Nadal, els republicans "han entès que els tempos no poden ser els de la immediatesa absoluta perquè la història ja ens ha demostrat que tot allò que havia de ser per demà mateix no ha sigut". El conseller veu bé l'estratègia definida pel partit de Junqueras, de combinar "els objectius de màxims amb el coneixement de la realitat i la voluntat pragmàtica de, mentre no s'hi arriba, s'ha de governar, governar i governar".
