Sinopsi
Joaquim Nadal considera que si l'Estat no executa més obra pública a Catalunya és en part per falta de voluntat però, sobretot, perquè potser "no hi ha els projectes necessaris per gastar els diners" disponibles per invertir: "si no hi ha carpetes als calaixos, ni plànols acabats, ni pressupotos tancats, és probable que a Catalunya no hi hagi capacitat per generar projectes per revertir la corba de tot allò el que s'ha de gastar".
Qui fou conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat durant 7 anys (2003-2010) és clar partidari d'implantar tan aviat com es pugui un sistema de pagament per usar les autopistes, tal com s'ha fet al País Basc amb les vies d'alta capacitat que han anat esgotant la concessió: "jo tornaria a fer pagar, però menys del que es pagava, i a totes les autovies d'Espanya". El cas de l'AP-7 és paradigmàtic perquè des que és gratuïta no només ha vist incrementat de manera considerable el volum de vehicles que hi circulen sinó que també la infraestructura s'ha deteriorat.
Pel que fa a les infraestructures ferroviàries, Nadal pensa que el problema no és de capacitat de gestió dels operadors de l'Estat perquè tant ADIF com RENFE han demostrat amb l'AVE que, a diferència de Rodalies, són capaços d'aconseguir que el servei sigui puntual i de primera qualitat. Nadal és partidari de que es faci una línia ferroviària transversal, a l'estil de la carretera C-25, però avisa que tampoc seria una solució definitiva perquè actualment el "transport de mercaderies per ferrocarril només representa un 4% del total".
En la línia de la prudència, Joaquim Nadal, demana no fer-se massa il·lusions amb l'impacte de la possible celebració d'uns Jocs Olímpics al Pirineu. Ell hi està a favor però avisa que la majoria d'infraestructures ja existeixen i que una candidatura olímpica no les portaria.
