Sinopsi
El director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern de la Generalitat de Catalunya i professor de Dret de la Universitat de Barcelona, Joan Ridao, fa una crida a fugir de la demogàgia perquè creu que s'ha d'explicar per quin motiu els diputats del Parlament de Catalunya han de tenir a dret a rebre una prestació quan abandonen l'escó. Tot plegat arran de la polèmica originada per la voluntat d'alguns grups parlamentaris d'impedir que Laura Borràs s'aculli a aquest benefici en cas que sigui condemnada per corrupció, inhabilitada i suspesa definitivament de les seves funcions.
Joan Ridao també es mostra sorprès pels escarafalls d'algunes formacions polítiques que ara es posen les mans al cap pel sistema de llicències d'edat: "no hi ha cap decisió d'aquesta naturalesa que no s'hagués fet amb el consens de tots els partits presents en els òrgans del Parlament, i dels propis treballadors". En tot cas, ell creu que prerrogatives d'aquest estil són "producte d'una altra època i que estan cridades a anar desapareixent"
Ridao acaba de publicar 'Una història del català a l'escola' (Pòrtic Edicions), obra en la qual analitza la situació actual de la llengua catalana i la seva evolució històrica en un context molt determinat per lainfluència del castellà, cosa que és cabdal per entendre com s'hi ha arribat: "[a l'Estat espanyol] hi ha una incomprensió atàvica pel fet que hi hagi llengües minoritàries distines al castellà que estiguin en una situació equivalent".
El treball de Ridao se centra en l’àmbit de l’ensenyament, vist com un camp estratègic pel "supremacisme castellà" i que "està en la base de la mentalitat de molta gent, com la noia que fa unes setmanes es queixava i no veia necessari aprendre el català per fer de servidor públic a Catalunya".
Com a jurista, veu amb un certoptimisme el futur judicial de dos recursos contra polítiques a favor del català que estan pendents de resoldre's al Tribunal Constitucional, donat el "canvi de composició" que ha patit recentment l'Alt Tribunal, ara amb majoria de magistrats progressistes.
