Sinopsi
Joan Ridao aposta per la renovació de lideratges a Esquerra Republicana, tot i que lamenta la trencadissa interna i la profunda fractura que les setmanes que queden pel congrés del novembre pugui deixar a mig termini pel partit. Com a firmant del manifest que a l'estiu advocava per una clara renovació, Ridao recorda que "en qualsevol organització política no hi ha res que duri tota la vida". D'altra banda, fa un símil amb la situació del Barça la temporada passada: "és com si el club hagués decidit fer fora els 11 jugadors i no canviar l'equip tècnic".
Des de la seva experiència com a secretari general dels republicans entre els anys 2008 i 2011, Ridao rememora altres moments delicats del partit en què s'han viscut batalles molt cruentes pel lideratge i debats encesos entre la militància. Pel que fa a la votació sobre el sostre de despesa al Congrés, Ridao considera que Junts es va "equivocar" en votar-hi en contra per impedir que comenci el debat sobre els pressupostos de l'Estat, i espera que "rectifiqui".
Els seus amplis coneixement jurídics el porten a afirmar que la llei d'amnistia és una llei "bona, robusta i modèlica", però lamenta l'actitud d'una part de la judicatura a l'hora de resistir-se a aplicar-la: "tenim uns tribunals que viuen en el seu metavers i que estan molt mediatitzts per la dreta política", assegura. En tot cas, està convençut que el Tribunal Constitucional i la justícia europea aplanaran el camí.
Joan Ridao confirma que d'aquí a pocs dies cessarà en el seu càrrec com a director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, un organisme vinculat a la Generalitat i ho veu com una cosa natural com a conseqüència del canvi de Govern. El seu futur passa per tornar a la universitat o al Parlament de Catalunya, on té plaça com a funcionari.
