Sinopsi
Francesc-Marc Álvaro, periodista i diputat d’ERC al Congrés, descriu VOX com un moviment que no necessita reivindicar la dictadura per erosionar la democràcia: n’hi ha prou amb buidar-la de contingut i limitar drets i llibertats, seguint l’estil de Donald Trump o Giorgia Meloni. Situa l’arrel del problema en l'"antipolítica", l'espai on creixen els populismes, i reclama als partits democràtics que reparin les "avaries" del sistema per deixar-los sense arguments.
En aquest sentit, reivindica el cordó sanitari i posa d’exemple Angela Merkel com a model que tots els partits haurien de seguir davant de Vox i Aliança Catalana: "els demòcrates podem anar junts contra els bàrbars". Remarca que el projecte de Vox és “destruir la democràcia des de dins”, com Trump, però amb l’afegit d’un franquisme sociològic que perviu en sectors que recorden la dictadura com un període "no tan dolent".
Sobre el rol d’ERC, assegura que és un partit "raonable" i disposat a pactar, però avisa el PSOE que no pot tractar-lo com un xec en blanc ni recórrer sempre a l’argument del "que ve l’extrema dreta" per assegurar-se la fidelitat dels aliats. Defensant el paper dels republicans a Madrid, envia un avís velat a Junts pel seu flirteig amb la dreta al Congrés i els acusa de fer "teatre" per obtenir el focus mediàtic sense aconseguir resultats per a Catalunya.
Pel que fa al futur polític, es mostra partidari que Oriol Junqueras encapçali la llista d'ERC a les pròximes eleccions catalanes, i preveu que a la legislatura espanyola encara li queden uns quants mesos. Segons ell, Pedro Sánchez esperarà a veure resultats electorals autonòmics abans de decidir la dissolució de les Corts, tot recordant que sempre poden aparèixer "cignes negres" que alterin els plans.
