Sinopsi
La campanya de les eleccions autonòmiques a Andalusia acaba de començar però tots els sondejos apunten cap a una mateixa direcció: el Partit Popular guanyarà les eleccions del 19 de juny i podrà seguir governant. Malgrat l'ascens de Vox, és probable que els populars treguin prou escons com per no veure's forçats a fer una coalició de govern amb el partit d'extrema dreta. L'actual president de la Junta, i candidat a la reelecció, Juanma Moreno, es veurà beneficiat per la divisió dels partits d'esquerra i la "desmobilització" de l'electorat afí al Partit Socialista.
És el que pronostica el periodista Carles Castro. Des de la seva experiència de molts anys fent i analitzant tot tipus d'enquestes i sondejos sociològics, avisa que la situació actual és molt confusa perquè s'estan fent estimacions de percentatges de vot i assignació d'escons "amb unes abstencions del 50%", és a dir, que amb poques variacions de participació els resultats poden patir canvis enormes. El mateix passa amb els estudis demoscòpics sobre un hipotètic referèndum d'independència a Catalunya. Tots donen que el 'NO' s'imposaria perquè "des d'una perspectiva racional la independència no és possible", però circumstàncies conjunturals podrien girar la truita en un determinat moment.
Amb relació a Catalunya, Castro preveu que si ara es fessin eleccions el PSC les tornaria a guanyar gràcies a la "fragmentació del vot indepedentista" però seguiria sense tenint capacitat de fer una majoria alternativa que no passi pel suport d'alguna d'aquestes formacions. De ,la mateixa manera, els sondejos actuals apunten a que Ada Colau estaria en disposició de repetir com a alcaldessa de Barcelona, però Castro adverteix que la popularitat de Colau ha patit recentment una forta davallada "que es podria repetir" i si l'oposició presentés un "candidat amb cara i ulls" els resultats podrien donar una sorpresa.
Pel que fa a la consulta que es vol fer a les comarques del Pirineu sobre la candidatura dels Jocs Olímpics, Castro es mostra més aviat escèptic sobre la utilitat d'aquests processos i posa com a exemple que a Suïssa, on sovint la ciutadania és convocada per aprovar o rebutjar iniciatives a les urnes, han tingut més d'un problema.
