Sinopsi
El pare Bernat Juliol, sotsprior de Montserrat i comissari del Mil·lenari, reconeix que els casos d'abusos sexuals que han esquitxat la comunitat són un "tema fosc" de la seva història, però defensa que la institució "ha demanat perdó i continuarà fent-ho sempre que sigui necessari", alhora que ofereix el seu suport a les víctimes i ha establert mesures per evitar que aquestes conductes reprovables es repeteixin.
Juliol destaca la rellevància històrica, cultural i simbòlica de Montserrat, subratllant el seu paper "supletori" en moments històrics com el franquisme, quan va defensar les llibertats, la cultura i la llengua catalanes en un context de repressió. No considera que Montserrat i Poblet representin sensibilitats polítiques diferents, i en relació amb la concessió de la Medalla d'Or del Parlament, insisteix que no s'hi han de buscar connotacions polítiques, sinó simplement un reconeixement a "mil anys de Montserrat al costat del poble".
El sotsprior de Montserrat atribueix la continuïtat de la comunitat a la capacitat de mantenir-se fidel a la seva identitat i alhora d'adaptar-se als canvis històrics, combinant identitat i innovació. Creu que el Mil·lenari és una oportunitat per divulgar els valors de Montserrat, que poden ser útils per a la societat actual, malgrat la "baixa pràctica religiosa". En tot cas, considera que la gent continua cercant espiritualment un sentit a la vida.
Bernat Juliol explica que Montserrat combina dues ànimes: la de lloc de pelegrinatge des del segle IX, amb 2,5 milions de visitants anuals, i la de recolliment monàstic de la comunitat benedictina. Precisament, un dels objectius del Mil·lenari de Montserrat és donar a conèixer el monestir de "portes endins", aspecte que és desconegut per molts visitants.
