Sinopsi
La crisi climàtica, la sequera i la transformació dels mercats de distribució internacionals porta inevitablement cap a una producció pagesa i ramadera molt diferent de la que van conèixer els nostres avantpassats del segle XIX o XX. Segons Pere Puigdomènech, l'única manera que té la pagesia d'adaptar-se és caminar cap a un tipus d'activitat més tecnificada i estudiada. El professor del Centre de Recerques en Agrigenòmica del CSIC-IRTA, l'anomena agricultura de precisió, és a dir, aquella que "utilitza quantitats molt ben delimitades d'adobs i pesticides, llavors més ben adaptades i l'aigua estrictament necessària".
Puigdomènech assegura que la posició dels pagesos que aquests dies es manifesten "no és científica", però comprèn les queixes dels professionals del sector perquè és indiscutible que a les últimes dècades han perdut molt de poder adquisitiu i mentre els preus de venda al consumidor han crescut, els preus en origen continuen sent pràcticament els mateixos de principis de segle. A més a més, la competència de productes que venen de països estrangers, tant de la UE com de fora, és molt forta i sovint no se'ls exigeix el mateix grau de compliment de certes normatives. En aquest sentit, posa com a exemple la producció de pollastre a Ucraïna que "ha inundat els mercats europeus".
Per garantir el relleu generacional, reclama accions que facin "atractiva" la professió pel jovent, i recorda que no hem d'oblidar que l'agroalimentari és "un sector cabdal pel país" i que la indústria alimentària catalana "exporta molt i fa productes de molta qualitat".
