Sinopsi
Queden pocs dies pel debat de política general al Parlament i els partits que integren el Govern, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, i arribaran en un dels moments més baixos per a la coalició.
Pel periodista i professor de Comunicació a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Toni Aira, "el Govern ha d'arribar-hi trencat o arreglat", i assenyala com a principal problema la manca d'una fita a l'horitzó que cohesioni els partits: "han pogut governar sense problemes durant els anys que tenien un objectiu compartit però ara han aflorat les diferències i les picabaralles, i això no ha de tenir gaire més recorregut". En canvi, Montserrat Nebrera, professora de Dret Constitucional de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), està convençuda que allargaran la seva entesa el màxim possible per "arribar, com qui dia passa any empeny, a les autonòmiques", i recorda que "el ciment del poder és molt fort".
Tots dos coincideixen que cal un revulsiu a la política catalana després d'uns anys que han estat molt estressants per als polítics però també per als electors. En aquest sentit, Nebrera recorda que "a Catalunya ens manca una llei electoral pròpia (..) i potser seria bo aprofitar l'avinentesa perquè la classe política actual fes un 'reset'". En tot cas, ni ella ni Aira consideren que la llista cívica proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) sigui la solució per a regenerar l'ambient. "L'ANC és un 'lobby' que fa legítimament la seva pressió", diu Aira, que recorda que "el cas de Primàries, amb una sèrie de candidats avalats per l'ANC, va tenir un resultat escàs".
L'experiència de Montserrat Nebrera i de Toni Aira com a professors universitaris és que entre els joves estudiants hi ha poc entusiasme per la política. Aira admet que "davant la desmobilització de la classe dirigent, els joves han desconnectat una mica", mentre que Nebrera assegura que la paraula que millor defineix l'actitud dels estudiants vers la política és "indiferència".
