Sinopsi
Ens trobem a una altra etapa política que hauria d'estar dominada pel respecte a les institucions, les regles de joc, el diàleg i el consens. És el que sostenen la periodista Milagros Pérez Oliva i el politòleg Xavier Ferrer, després que la cimera hispanofrancesa d'aquesta setmana a Barcelona ha posat en evidència que s'està reconfigurant el pes polític dels països més poblats de la Unió Europea.
Des de la sortida de la UE del Regne Unit, s'ha dibuixat clarament que els quatre motors europeus seran Alemanya, França, Itàlia i Espanya. Segons Pérez Oliva, el paper de França i Espanya ha sortit reforçat per la seva importància en el subministrament energètic i pels errors que van cometre alemanys i italians durant la gestió de la crisi del 2008.
Per ella, la trobada de Pedro Sánchez amb el president francès Emmanuel Macron a la capital catalana té rellevància perquè "era una anomalia que dos països veïns que tenen tanta interdependència econòmica com França i Espanya no tinguessin un acord com el que els francesos tenen des de fa més de 30 o 40 anys amb Alemanya i més recentment amb Itàlia".
De la seva banda, el president del Consell Català del Moviment Europeu, Xavier Ferrer, creu que les cimeres bilaterals entre països de la Unió Europea s'haurien d'obrir a la participació d'organismes supranacionals i també regionals perquè "aleshores ens creuríem una Europa diversa a la qual pot participar tothom". A més a més, apunta que tota la polèmica generada amb la Generalitat s'ha d'interpretar en el context preelectoral que vivim, a només 4 mesos de les eleccions municipals i autonòmiques.
Pel que fa a les protestes organitzades per les entitats i partits independentistes, Ferrer assegura que tal com el Govern espanyol havia plantejat la cimera a Barcelona "l'independentisme no tenia cap altra opció que manifestar-se", mentre que Pérez Oliva hi veu una gran contradicció perquè "si tu vols tenir presència al món no pots anar en contra de les principals institucions a les quals tu pertanys. Pots discrepar del Govern però contra la Unió Europea és difícil anar en aquests moments".
En aquesta línia, constata que, més enllà de lafractura interna i profunda que viu l'independentisme, de portes enfora el moviment ha perdut simpaties: "percebo un canvi molt important en la percepció que hi ha a l'estranger de l'independentisme català en el seu conjunt".
També considera un error l'actuació d'Esquerra Republicana perquè "en aquesta cimera ha fet una concessió a una estratègia que no és la seva, és la del seu adversari polític dins de l'independentisme (...) i el resultat és que en comptes de fer una demostració de força el que han demostrat és que els que hi ha aquí cada vegada són menys i estan més barallats".
