Qui era realment Enriqueta Martí, la Vampira del Raval?
Catalunya fantàstica
- La majoria d'acusacions sobre els actes atribuits a Enriqueta Martí, no es van poder demostrar mai
- Dones d'aigua: la llegenda del Montseny que promet fortuna i posa a prova l'amor
Albert Pla caminant pels carrers del Raval
El Raval de Barcelona va ser l'escenari d'un dels casos més mediàtics de la crònica negra de principis del segle XX. El 1912, Enriqueta Martí va ser detinguda després que la policia trobés a casa seva Teresita Guitart, una nena desapareguda quinze dies abans. La premsa la va batejar com la «Vampira del Raval» i va escampar una història plena de sang, ungüents misteriosos i ossos infantils.
Darrere dels titulars més macabres, hi ha una realitat força diferent: el segrest de la nena és l'únic delicte que es va poder acreditar. Albert Pla revisita el cas per descobrir com una dona de classe baixa va acabar convertida en un dels monstres més coneguts de Barcelona a Catalunya fantàstica.
Imatge de l'edifici on va viure Enriqueta Martí al número 29 del carrer Ponent
Un segrest que va destapar una realitat incòmoda
Originària de Sant Feliu de Llobregat, Enriqueta Martí va arribar a Barcelona per treballar com a criada i cuidadora d'infants. Es va casar amb Joan Pujaló i va fer petits negocis, entre els quals una herbolari on preparava ungüents i pomades.
Van barrejar màgia i realitat, l'Enriqueta era remeiera, no vampira
El 1912, una veïna va alertar la policia després de veure Teresita Guitart al seu domicili del carrer Joaquim Costa (abans carrer Ponent). La historiadora i guia turística oficial, Mireia Pons, que condueix un tour pels pisos on va viure l'Enriqueta, assegura que en aquell moment es va "barrejar màgia i realitat", perquè ella "era remeiera, no vampira."
La nena, desapareguda feia quinze dies, va ser trobada al pis juntament amb una altra menor, Angelita, que Martí també tenia al seu càrrec. El cas va posar sobre la taula un problema molt més ampli: en aquella època desapareixien criatures que acabaven venudes per demanar almoina, treballar a les fàbriques o ser explotades sexualment. Moltes famílies pobres, però, no tenien els recursos per fer sentir la seva veu.
Sang, ossos i ungüents: neix la Vampira
El sobrenom de Vampira va començar a circular arran dels objectes que, segons la premsa, s'havien trobat al seu domicili: draps tacats de sang, ungüents i ossos humans. Els relats van anar guanyant dramatisme fins a parlar de remeis elaborats amb greix i sang de criatures. Contràriament, les investigacions posteriors qüestionen bona part d'aquestes acusacions.
Els ossos, que inicialment es van atribuir a infants, van resultar ser d'adults i probablement procedien d'un cementiri. Els draps tacats de sang podrien estar relacionats amb les hemorràgies que patia Martí a causa d'un càncer d'úter. Pel que fa als ungüents, s'ha apuntat que eren preparats tradicionals per tractar malalties com la tuberculosi, en una època en què no tothom podia permetre's anar al metge.
Retrat robot de la Vampira del Raval fet pel Mosso d'Esquadra i escriptor Marc Pastor
La llegenda de la doble vida
Una altra de les històries que van envoltar Martí assegurava que portava una doble vida: de dia demanava almoina pels carrers del Raval i, de nit, es vestia amb elegància per anar al Liceu i vendre pocions a la burgesia barcelonina. Però aquesta versió també forma part de la llegenda. Segons l'expert Joan de Déu Prats, la suposada llista de clients benestants que s'hauria trobat a casa seva era, en realitat, una relació de persones a qui demanava ajuda. Tampoc hi ha proves de les festes luxoses ni de la vida ostentosa que se li atribuïen. El personatge de la Vampira es va anar construint a partir d'elements reals, rumors i una bona dosi d'imaginació periodística.
Una mort a la presó sense arribar a ser jutjada
Després de la detenció, també van empresonar el seu marit, el seu pare i un home benestant amb qui mantenia una relació. Tots tres van acabar en llibertat perquè no es va demostrar que tinguessin cap vinculació amb el segrest. Enriqueta Martí va ingressar a la presó Reina Amàlia, on va morir abans de ser jutjada. La causa més probable va ser el càncer d'úter que patia, tot i que la seva mort va generar altres versions, com ara que havia estat enverinada o agredida per altres internes.
Les preses com l'Enriqueta no agraden a la resta de recluses
La Mari Carmen, que va estar 7 anys tancada a la presó, explica que un cop hi entres, quedes estigmatitzada per tota la vida tu i la teva família, i que "les preses com l'Enriqueta no agraden a la resta de recluses". La presó on van tancar la Vampira, va ser enderrocada durant la Guerra Civil i avui el seu emplaçament correspon a la plaça de Folch i Torres. Martí va morir sense una sentència judicial, però la seva condemna pública ja estava escrita.
Mari Carmen va estar 7 anys a la presó per traficar amb drogues
Un barri que també carrega amb la seva llegenda
Més d'un segle després, el Raval continua arrossegant una imatge associada a la inseguretat, la brutícia i la marginalitat. Els veïns Santi González i Àngel Cordero denuncien que aquesta mirada sovint ignora la realitat quotidiana del barri: la diversitat cultural, els petits comerços i les xarxes de suport mutu. Això no vol dir que no hi hagi problemes. La pobresa, els robatoris, la pressió turística, el soroll i l'especulació immobiliària formen part de les preocupacions del veïnat. Però també hi ha una comunitat activa, amb entitats i col·lectius que treballen per defensar els drets dels residents i mantenir viu el barri.
La premsa, darrere del monstre
El cas de la Vampira del Raval va tenir repercussió a tot Espanya. La premsa competia per publicar la història més impactant i va convertir les sospites en titulars cada vegada més espectaculars. Els diaris van difondre informacions que després es van qüestionar i, pocs mesos després, ja s'havien estrenat obres de teatre inspirades en el segrest de Teresita. Per a Joan de Déu Prats, el sensacionalisme i el context patriarcal de l'època van ser determinants: Martí era una dona sola, pobra i sense una posició social que la protegís.
La seva figura també va acabar absorbint l'atenció sobre altres desaparicions de criatures que no havien tingut la mateixa repercussió. Més que una vampira, Enriqueta Martí va ser una dona real convertida en monstre per una societat que necessitava trobar un culpable. I potser el més inquietant de tota aquesta història no és la llegenda, sinó la facilitat amb què es va construir.
El cas d’Enriqueta Martí continua despertant interès a través de rutes pel barri, la literatura i la cultura popular. Però, més enllà del sobrenom, la seva història recorda fins a quin punt el sensacionalisme pot convertir els rumors en certeses i deixar una persona marcada per una llegenda molt més poderosa que els fets.
