Cafè d'idees

Jaume Asens acusa Rufián d'haver "marejat" el Front Ampli

Cafè d'idees Cafè d'idees

  • L'exdiputat dels Comuns i Sumar lamenta la negativa d’ERC a un front ampli a l’esquerra del PSOE i manté la mà estesa a Podem per reeditar un govern progressista
  • Jaume Asens adverteix Junts que sobre el suport a un govern amb Vox: "Volen destruir la nació catalana. Seria una aliança contra natura"
El político Jaume Asens participa en una entrevista en un plató de televisión, sentado ante una mesa con una taza y vistiendo chaqueta gris y camisa blanca.
Cafè d'Idees - RTVE.cat

L’exdiputat dels Comuns i Sumar, Jaume Asens, s’ha mostrat molt crític amb la posició de Gabriel Rufián respecte a la construcció d’un front ampli a l’esquerra del PSOE. Asens ha acusat el candidat republicà de “marejar-los” amb una proposta que, segons sosté, no té recorregut real després de la clara negativa del seu partit, ERC. En aquest sentit, reconeix la seva decepció però també dins del moviment progressista.

Cafè d'ideesCafè d'idees - Jaume Asens acusa Rufián d'haver "marejat" el Front Ampli

L'eurodiputat de Sumar-Comuns diu que "molta gent se sent enganyada" pel líder d'ERC a Madrid i admet que ell està "decebut"

Jaume Asens acusa Rufián d'haver "marejat" el Front AmpliVer ahora

En una entrevista al 'Cafè d'idees' de La 2Cat i Ràdio 4, Asens ha assegurat que ERC ha estat clara a l’hora d’expressar la seva negativa a sumar-se a l’aliança. “No volen arribar a cap acord i ni tan sols es volen asseure”, ha afirmat, tot reconeixent “l’honestedat” dels republicans per explicitar aquesta posició. Tot i això, ha insistit que continuen “estenent la mà” per intentar construir “fronts amplis” entre les formacions progressistes.

Decepció amb Rufián

En plena precampanya electoral, l’exdiputat ha volgut diferenciar la posició oficial d’ERC dels missatges que atribueix a Rufián. “Conec molt a Gabriel Rufián”, ha apuntat, abans d’afirmar que “molta gent se sent enganyada” perquè el dirigent republicà continua defensant públicament la necessitat d’un front ampli. Segons Asens, aquesta contradicció ha contribuït a crear “un ambient de decepció” al voltant de les negociacions.

La mà estesa a Podem

Pel que fa a Podem, Asens ha reiterat la seva voluntat de mantenir oberta la negociació “fins al darrer minut”. “La gent no ens perdonarà anar dividits”, ha advertit, alhora que ha reclamat deixar “de banda els egos i les lluites de partits perquè no hi ha diferències programàtiques”. També ha defensat el paper d’Irene Montero, de qui ha dit que és “una figura clau”, i ha remarcat que actualment “no hi ha vetos” sobre la seva incorporació a l’espai polític compartit.

Asens també ha elogiat “la grandesa moral d’Ada Colau” per mostrar-se disposada a “donar un pas al costat” si això facilita un acord ampli de les esquerres. Al seu parer, l’exalcaldessa de Barcelona continua sent la figura que “genera més consens”. Coincidint amb l’homenatge a Lluís Companys, Asens ha fet una crida als partits progressistes a “estar a l’alçada” perquè “els que van afusellar Companys no puguin tornar”.

Descarta l'aliança Junts-Vox

De cara als possibles pactes posteriors al 29-N, l'exdiputat veuria "molt estrany" que Junts donés llum verda a un govern amb Vox. "Volen destruir la nació catalana. Seria una aliança contra natura", ha argumentat.

Així mateix, Míriam Nogueras, diputada de Junts al Congrés, ja ha anunciat que la formació no donarà suport a un govern liderat pel PP i Vox, tot i que no descarta una aliança amb els populars en un escenari en què Vox no hi fos present. Asens ha recordat el paper de "frontissa" que va exercir CiU amb governs anteriors.

L'eurodiputat també ha reconegut que, durant aquesta legislatura, el partit nacionalista català ha votat en diverses ocasions amb els partits de dreta i extrema dreta. L'últim exemple va ser amb els dos decrets d'habitatge, que finalment van ser rebutjats.

"Por" a un govern d'extrema dreta

Amb la mirada posada en el context internacional, l'exdiputat ha admès que té "por" d'un possible govern liderat per Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal. Asens ha afirmat que tots dos són els candidats preferits del president dels Estats Units, Donald Trump, que ha intervingut en diverses campanyes electorals a Llatinoamèrica, així com del primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu.

A més, ha assegurat que han contribuït a "fer fora" diversos governs d'esquerres a l'Amèrica del Sud. "Formen part d'aquesta internacional reaccionària. El govern espanyol és l'últim govern d'esquerres que planta cara a aquest nou ordre", ha afegit.

En aquesta línia, l'eurodiputat ha sostingut que els líders del PP i Vox són "els candidats de Trump i Netanyahu". "La gent ha de saber que, quan vagi a votar, també votarà per Trump i Netanyahu. Trump i Netanyahu es presenten en aquestes eleccions", ha advertit.

Preocupació per l’alteració del cens electoral

L'exdiputat dels Comuns s'ha mostrat preocupat per les paraules de Feijóo, que ha qüestionat el vot dels nets dels exiliats del franquisme i el vot per correu en parlar de la necessitat de "netejar el cens". "La dreta espanyola, al llarg de la història, ha recorregut a cops d'estat per accedir al poder. Ara ja no ho fa [...], però ara els cops són digitals i judicials", ha criticat.

També ha posat en dubte la decisió del Tribunal Suprem sobre la Llei de Nets, que permet als descendents d'exiliats obtenir la nacionalitat espanyola. "El jutge triat a dit pel PP va dir que volia que governés Feijóo i ha tret el dret de vot a milers de ciutadans espanyols", ha esgrimit. Així mateix, ha defensat que en aquestes eleccions hi ha "un element de frau" arran de la suspensió de la mesura.

Celebra l'amnistia

Pel que fa a l'amnistia dels líders del procés, ha celebrat que finalment es pugui aplicar i que l'expresident Carles Puigdemont pugui tornar a Catalunya.

A més, ha fet balanç de tot el recorregut de la mesura. "La legislatura va començar amb la Llei d'Amnistia i acaba amb la Llei d'Amnistia, i va néixer gràcies a Junts, mentre que ha estat Junts qui l'ha enterrada", ha valorat. L'aplicació de l'amnistia ha tornat a situar el debat sobre el procés i les relacions entre els partits independentistes al centre de la precampanya electoral.