Viladrau, el poble de Catalunya amb més bruixes ajusticiades
Catalunya fantàstica
- Al 1617, catorze dones van ser executades acusades de bruixeria a Viladrau
- On i quan veure el nou programa presentat per Albert Pla
Representació del Ball de Bruixes de Viladrau
El municipi de Viladrau, a Osona, ostenta l’escabrós rècord de ser el poble de Catalunya amb més dones ajusticiades per bruixeria. L’any 1617, catorze dones van ser detingudes, torturades i executades acusades de bruixeria, convertint Viladrau en el municipi català on més es va perseguir la presumpta bruixeria. El presentador del programa Catalunya fantàstica, Albert Pla, descobreix tots els secrets.
Segons la llegenda, la nit de Tots Sants de 1617, la Montserrada, la Margalida, l’Eulàlia i la Joana es van reunir al santuari de Sant Segimon amb altres dones vingudes de diferents pobles de la zona per celebrar-hi un aquelarre. Segons la creença popular, les dones es trobaven per dansar al voltant del foc i prendre herbes al·lucinògenes que els provocaven visions del diable.
Els veïns de Viladrau com a botxins
L’alcaldessa de Viladrau, Margarida Feliu, explica, des del mirador de la Font de les Bruixes, que des d’aquest punt es pot veure el santuari de Sant Segimon. En aquest espai, segons la tradició, se celebraven aquelarres, rituals màgics nocturns i balls en cercle al so del flabiol, que la llegenda atribuïa al mateix dimoni. “La inquisició no va matar a les 14 dones de Viladrau, van ser els veïns o veïnes que les feien culpables d’alguna cosa que no entenien”, relata l’alcaldessa Margarida Feliu fent referència a la falta de proves que hi havia als judicis civils on les dones eren acusades i ajusticiades.
La inquisició no va matar a les 14 dones de Viladrau
Feliu, nascuda a Barcelona, va arribar a Viladrau als divuit anys per motius laborals i apunta que el Montseny és un espai especialment ric en espècies vegetals i herbes remeieres. L'alcaldessa afegeix que durant segles els seus habitants hi van trobar les matèries primeres necessàries per tractar i alleujar malalties molt abans que existissin les farmàcies.
Margarida Feliu, alcaldessa de Viladrau a 'Catalunya fantàstica'
La necessitat de trobar un cap de turc
En aquella època, la gent buscava una explicació per a totes les desgràcies que passaven. En aquest context, la persecució de les bruixes es va beneficiar de la necessitat de trobar culpables: quan molta gent busca resposta per a allò que no entén, un cap de turc es converteix en una manera fàcil de canalitzar la por i la ira. A Viladrau, els caps de turc de tota aquella ira acumulada van ser les dones acusades de bruixeria, moltes de les quals van acabar executades sense possibilitat real de defensar-se.
Les bruixes, bàsicament, eren dones independents
Les catorze dones ajusticiades a Viladrau acusades de bruixeria compartien un perfil semblant: vivien soles, algunes vídues i d’altres que mai no havien tingut parella, al marge de la resta de la comunitat i que coneixien i utilitzaven formes de medicina popular. Aquests coneixements, que durant generacions havien format part de la vida quotidiana, van acabar sent interpretats com a pràctiques màgiques.
Les dones van ser acusades d’encanteris, mal d’ull i altres pràctiques sobrenaturals. “Les bruixes, bàsicament, eren dones independents, grans coneixedores del seu entorn, de les plantes i dels animals”, expliquen la Viki i l’Anna, dues veïnes que mostren la riquesa en herbes remeieres dels boscos de la comarca i que ens identifiquen algunes de les plantes que utilitzaven les bruixes per fer els seus ungüents.
L’amenaça femenina al patriarcat
En una societat profundament patriarcal, qualsevol dona que mostrés autonomia, coneixements o una manera de viure allunyada de les normes establertes podia convertir-se en sospitosa. La diferència, la independència o simplement el fet de no encaixar en els rols socials del moment, podien alimentar les acusacions de bruixeria.
A Catalunya també es va estendre la figura dels “saludadors”, homes que s’especialitzaven a buscar i identificar presumptes bruixes. En alguns casos, arribaven als pobles i oferien els seus serveis a canvi de diners, assenyalant dones com a responsables de desgràcies o malalties i contribuint a alimentar les sospites de la comunitat. Així, les acusacions podien convertir-se en una arma contra persones incòmodes o amb qui existien conflictes personals. Amb diners i una acusació prou creïble, algú que molestés o generés rebuig dins de la comunitat podia acabar sent assenyalat com a bruixa.
La condemna i l’execució de les bruixes es feien en un temps rècord: se les capturava, se les torturava perquè confessessin i delatessin altres persones a qui acusar i, finalment, eren executades. El judici de les bruixes de Viladrau no va comptar amb totes les garanties. De fet, només tenien garantit que les torturarien i matarien. La societat sempre ha tingut por de les bruixes quan, en realitat eren elles les que havien de tenir por de la societat.
