Baixes laborals entre els joves: per què van a més?

Polèmica per les paraules del president de la patronal de Castella-la Manxa CECAM, Ángel Nicolás, assenyalant l'augment de les baixes entre els més joves per motius de salut mental. A més, la CEOE ha reclamat a la Seguretat Social que assumeixi el pagament íntegre dels primers 15 dies de les baixes laborals. Al Cafè d'idees obrim el debat amb Vicent Borràs, professor del Departament de Sociologia i investigador del Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball de la UAB. I connectem amb Josep Ginesta, secretari general de PIMEC, i Mònica Pérez, responsable de Salut Laboral de CCOOCatalunya.

El sociòleg esclareix en què els treballadors joves d'avui són diferents dels d'abans: "Hem educat una gent jove que són molt més hedonistes i narcisistes, en una societat d'un major benestar, la qual cosa està bé". En aquest sentit, per altra banda, també diu que s'ha educat als joves dient que han de tenir una feina que els agradi, cosa que suposa una "trampa": "Això no passava abans, l'educació era que havies de treballar per viure".

En la conversa amb Gemma Nierga, considera que hi ha una "ficció" en la tria", perquè el mercat laboral no permet escollir la feina a tothom. I també destaca una "individualització de les relacions laborals que implica que tota la gent que treballa s'ha de creure el projecte de l'empresa com si fos l'amo". "Si no treballes el que l'empresari diu, no estàs prou implicat i t'envia a fer un coach", afegeix.

Borràs també deixa clar que, segons les dades de la Mostra Contínua de Vides Laborals, no s'ha produït un augment de baixes després d'aplicar la legislació de "canviar de contractes temporals a contractes fixes". "No han augmentat les baixes perquè un estigui més segur a la feina", reivindica sobre aquesta "por" que hi havia al sector empresarial. Amb tot, admet que als centres de salut mental estan "sobresaturats" arran dels joves que hi han d'acollir amb problemes que han vingut després de la pandèmia de la Covid-19.

Sobre si ha canviat la relació dels joves amb la feina, l'especialista destaca que depèn bastant del sector. Explica que en àmbits com el periodisme, on es demana vocació a canvi de "salaris molt baixos", al cap d'un temps "els cau el boli" i "el valor de la feina es converteix en un valor instrumental". "Si no treballen en la feina que els agrada, per què han de dedicar més hores extra?". Alhora, assenyala la "pressió" i que "moltes vegades" la gent està treballant en condicions amb les quals hauria d'estar de baixa: "Quan estàs de baixa, no se substitueix la teva feina, recau sobre els teus companys", apunta, per bé que admet que això "pot canviar" arran de l'hedonisme.

Amb tot, destaca que en determinats sectors hi ha baixes voluntàries perquè la gent "vol abandonar la feina per l'esgotament" per unes condicions que són "insuportables". Es tracta de professions on "no hi ha possibilitat de promoció", per la qual cosa reclama "millors salaris" i "carreres professionals" per mantenir els treballadors. "Si no tens una perspectiva, es molt difícil que puguis estar en aquestes males condicions molt de temps", afegeix. En aquest sentit, diu que d'una banda pot anar a més arran del millor benestar social que hem aconseguit, però apunta que hi ha una població migrant "disposada a fer això".

Borràs descarta "posar el focus en l'absentisme". "Tenim un problema d'absentisme? No, tenim un problema de salut mental", diu el sociòleg. Per això, demana veure què passa amb la salut mental per millorar les dades d'absentisme a casa nostra. I descarta l'acomiadament per absenitme, perquè és una "pressió" pel treballador: "Hi hauria moltes baixes encobertes", alerta.