Queralt Lahoz i les pressions de la indústria musical

Al documental musical de la setmana, Queralt Lahoz ens parla de les pressions a les quals sovint estan sotmeses les artistes. Reflexiona sobre les dificultats que implica ser una dona, tenir un projecte musical independent i al mateix temps haver de complir amb els terminis i les exigències de la indústria de la música.

“Emprendre un projecte personal, independent i ser una dona és molt difícil. A les dones ens han ensenyat a ser perfectes. Quan treballes d’això no només has de fer la teva feina, sinó que a més has de demostrar-ho”, diu la Queralt, que ens obre les portes de casa seva, ens convida a un assaig amb la seva banda, ens presenta al seu equip de treball i ens endinsa en el rodatge d’un videoclip.

Queralt Lahoz, nascuda a Santa Coloma de Gramenet, va deixar la carrera de criminologia per dedicar-se al que sempre havia volgut fer: cantar. Després de formar part de diverses formacions musicals, ara es posa al capdavant del seu propi projecte i és la qui dirigeix tot el que fa: “Abans formava part de projectes als quals contentava a unes altres persones, però no feia el que jo volia fer. Fins I tot em sentia vulnerada i sentia que no se’m tenia en consideració ni com a dona, ni com a artista.”

En aquest documental musical produït per La Chula TV, l’artista també fa una crítica a la indústria de la música, que sovint exigeix uns temps als artistes un pèl estressants: “A més de dirigir-ho tot, la indústria sempre et demana més. Volen que sempre estiguis publicant, que compleixis amb uns temps extremadament exigents, o fins i tot innecessaris, des del meu punt de vista. L’artista hauria de gaudir del seu procés de creació, però ha d’estar pendent també de la imatge, de mostrar-ho tot a xarxes, i de complir temps frenètics. Això genera ansietat. No ens deixen gaudir del procés creatiu del nostre art, del que portem a dins.”

Lahoz se sincera amb nosaltres i parla de les seves dificultats a l’hora de delegar, de treballar en equip: “Sempre m’ha costat treballar en equip. Sóc perfeccionista i el gran error d’un perfeccionista és que ningú farà les coses millor que tu. Cada dia sóc menys exigent I confio cada cop més en les persones, perquè sé que jo no puc abastar-ho tot, i així no podré créixer. I el que jo vull és créixer.”

Tenir un projecte independent requereix estar pendent de tots els processos de creació, producció, distribució de la música, i això implica sovint uns sobreesforços, però alhora acaba sent, segons la Queralt, gratificant: “Quan realitzes un propòsit i el Veus, et sents orgullosa de tu mateixa perquè veus que pots fer coses per tu mateixa. Això és el llegat de casa meva. Celebrar-se a un mateix és meravellós. Veiem sovint els nostres defectes, però no les nostres virtuts. I sento que tot el que faig té un camí recte i bonic, i per això segueixo treballant amb força i em sento orgullosa.”