Guillem Frontera: pioner del periodisme cultural a la televisió en català
- Guillem Frontera, mort aquesta setmana, va ser un gran expert en literatura i art, i un dels primers periodistes culturals a TVE en català
- Recuperem de l'Arxiu de TVE Catalunya part del seu llegat i també obres de teatre seves, o d'altres autors, que va adaptar per a televisió
Guillem Frontera, mort aquesta setmana, va ser a més d'escriptor, poeta i activista, un excel·lent pioner en el periodismecultural a la primera televisió en català. Cal reivindicar la seva figura com a expert coneixedor dels temes que tractava i periodista amb un perfecte domini de la llengua. Reporter, redactor, guionista i col·laborador a Miramar, perquè gaudia escrivint, coneixent, escoltant. Volia ajudar a la recuperació de la llengua i la cultura, esbombar el renaixement de moviments i entitats, explicar, comunicar. L'ofici li va permetre ser part i alhora altaveu d'allò que vivia i sentia.
Va escriure sobre Mallorca en prosa, text i teatre. I a més dels seus reportatges i entrevistes, conservem a l'Arxiu de TVE Catalunya algunes de les seves obres de teatre i adaptacions que per primera vegada des de la seva estrena posem a l'abast dels espectadors. Van ser enregistrades, com tants d'altre programes on Guillem Frontera va treballar a TVE, en l'època que l'emissió en català arribava també a les Illes Balears des de la muntanya de Montjuïc.
Mallorca, el paradís
Així va titular Guillem Frontera un llibre seu: Imatge del paradís. El programa de llibres L'Odissea va presentar la publicació i ens en llegeix uns textos: "Una badia que no té altra missió en el món que emmirallar el cel i els núvols i uns barcos que han plegat les veles com els ocells pleguen les ales, i una seu tan assolellada que no se sap si pren el sol, o és el sol que pren catedral".
La feina de periodista cultural: un gaudi per a Guillem Frontera
Frontera no tenia por ni a posar-se davant la càmera ni a enregistrar entrevistes llargues. Sabia de què parlava, coneixia els autors, els artistes, les obres escrites i plàstiques. Va néixer a Ariany, a la comarca mallorquina del Pla, gairebé al centre de l'illa, però va treballar per totes les Balears i a Catalunya. Per a TVE va dirigir programes culturals, va ser entrevistador, guionista, cronista.
Va viure un moment important quan va fer diverses notícies sobre les sessions del Congrés de Cultura Catalana celebrades les Balears. En el reportatge que va fer sobre la cloenda de l'àmbit de les arts plàstiques, va fer-nos saber que no es podia partir de zero, ja que la recuperació de les manifestacions artístiques es nodria d'una herència generosa. I alhora, explica Frontera, havia de pair directrius diferents segons la política de cultura de cada territori, fos Balears, València o Catalunya.
Davant la font del santuari de Lluc, Guillem Frontera també ens informa de les conclusions de les sessions sobre literatura en el mateix Congrés. A les imatges veiem que hi han participat Francesc de Borja Moll, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Àlex Broch, Guillem d'Efak i Jaume Fuster, entre altres. Alexandre Cirici Pellicer reivindica la feina indispensable de la Institució de les Lletres Catalanes, i també es reten homenatges a la figura de Gabriel Alomar. I a més, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana aprova els seus estatuts: per a Guillem Frontera és una activitat il·lusionant perquè es van fer passes per a tornada a la normalitat de lletres catalanes.
També hem localitzat a l'Arxiu de TVE Catalunya altres capítols de Tot Art on va treballar Guillem Frontera, com ara el dedicat al Festival d'Humor d'Eivissa, al Museu d'Art Contemporani. En aquesta trobada hi va entrevistar, a tall d'exemple, l'enyorat Francesc Vila i Rufas , Cesc.
Crear i viure, l'actualitat de les arts a televisió
El programa Crear viure va estar en emissió entre 1981 i 1986 i alguns capítols els va dirigir Guillem Frontera. Va comptar amb els grans noms de periodisme cultural de l'època, com Benet I Jornet, Claudi Puchades, Daniel Giral Miracle, Marta Pessarrodona o Juli Capella.
Com a enamorat de les lletres, Frontera ens deixa, en aquesta sèrie, el llegat impagable de les entrevistes llargues, converses en realitat, amb les que ens permet escoltar i comprendre els poetes. Investiga la infantesa, la joventut, la maduresa sobretot literària del protagonista, i troba dues veus, un home i una dona a cada programa perquè ens en recitin els versos. Amb una propina extraordinària: el darrer poema el recita l'autor.
És el cas del capítol del 1981 dedicat a Blai Bonet. A casa seva, en realitat una conversa, permet l'autor explicar-se: el perquè i el com de l'escriptura, els versos, parla del seu estil, l'instint i la voluntat: la llibertat mètrica és el suport del pensament d'aquest poeta a qui es considera l'iniciador de la poesia mallorquina de postguerra.
El mateix any, Frontera glossarà el poeta Josep Maria Llompart, amb qui xerra vora una finestra, amb el paisatge de fons. Amb calma, deixant que Llompart s'esplaï sobre com treballa i com continua pensant en els temes principals dels seus versos, com explica Llompart: la memòria i la mort.
També va ser del gran escriptor valencià Vicent Andrés i Estellés a qui Guillem Frontera va dedicar un capítol de Crear i viure. I a la sèrie sobre literatura, dirigida i presentada per Maria Aurèlia Capmany, La ciutat i els llibres, Guillem Frontera va participar a l'espai sobre Llorenç Villalonga. Un altre dels programes recuperats darrerament ha estat el reportatge biogràfic sobre el poeta Ramon Pinyol Balasch, (Cornellà de Llobregat, 1950), a qui Frontera l'entrevista a la vegada que al pintor Joan Pere Viladecans. Pinyol i Viladecans compartien planes als llibres, versos i il·lustracions es complementaven, tal com explica el periodista.
El teatre de Guillem Frontera i les adaptacions per a televisió
Hem recuperat també obres de teatre pròpies de l'autor emeses a TVE en català, i d'altres que va adaptar. Ja fa molt que comptem al teatre en català a RTVE Play amb l'obra L'Hostal de la Bolla, de Miquel dels Sants Oliver i de la que Guillem Frontera va elaborar l'adaptació per a televisió. El nou mitjà demanava un llenguatge propi, tècniques i interpretacions diferents de les de l'escenari, i l'autor va poder treballar amb els pioners de la imatge i principals realitzadors: Mercè Vilaret, Sergi Schaaff, Lluís Maria Güell, Antoni Chic...
Així, l'obra escrita per Frontera Son Puiggròs es va estrenar a TVE a Catalunya el 1979. Tracta d'una infermera de Barcelona que canviarà el destí d'un xicot que ha quedat cec i deformat, després d'una nit de borratxera amb uns amics. Pertany a l'espai Lletres Catalanes.
Aquell mateix any, TVE Catalunya va estrenar una altra obra de teatre de Frontera, Algú que arriba de matinada. Un personatge misteriós fa que cada personatge tinguis les seves pròpies opinions i sentiments.
Finalment, La darrera vegada. Aquest text de teatre ens presenta una dama mallorquina que es troba a Barcelona amb un escriptor. Ella sempre n'ha estat enamorada. Els records, l'enyorança i els dubtes sorgeixen entre tots dos.
També es va emetre a TVE l'adaptació per a televisió de Guillem Frontera de La mandrágora, de Maquiavel. De moment, els esforços per recuperar aquesta la gravació no han donat bons fruits.
L'Odissea, el primer programa de llibres en català
Lluís Quinquer i Montse Minobis van ser els creadors de L'Odissea, del que ja hem parlat més amunt. Set anys després de la darrera, Guillem Frontera publica una novel·la nova, Un cor massa madur. Ell mateix explica que no és una novel·la autobiogràfica, tot i que beu dels seus sentiments, com tota obra. Repassa com crea els personatges i com li han de respondre per enamorar-se'n, i que té necessitat d'escriure, però no necessitat de publicar. "Es publica massa en aquest país", rebla.
Aquest és un recull potser massa llarg, però reivindica la figura de l'escriptor i activista que va escriure
Als déus demano anys i vida
per llegir els antics poetes,
car els seus versos parlen de tu.
Acabem amb un Tot Art on ens mira de cara als espectadors i ens parla: Guillem Frontera obre el seu cor per deixar testimoni de si mateix, del que ofereix la poesia als homes i dones. Ha anat a l'aula on dona classes el poeta Andreu Vidal Sastre i s'ha commogut. Ens diu que és una "minúscula i emocionant història, un exemple revelador". El periodista poeta hi ha fet cap i ens diu: "que un curs de Formació professional tingui el seu poeta, i faci un esforç notable per oferir-vos la seva comunitat, rescatant de sa tristor dels calaixos uns poemes, mereix, sense cap dubte, l'agraïment de tots nosaltres".
