La mort de 30 miners a Fígols, fa 50 anys
- Fa mig segle de la mort de 30 miners a Fígols, al Berguedà
- Les imatges de com es treien els cadàvers, l'angoixa dels companys i els familiars, a l'Arxiu de TVE Catalunya
El moment més dramàtic de les mines de Fígols, el 3 de novembre del 1975
30 treballadors van morir dins la mina de Fígols, al Berguedà, el 3 de novembre fa 50 anys. Una explosió de gas grisú va matar de cop 25 miners, i en va deixar 5 greus, que van morir més tard. Les causes d'aquella deflagració no van quedar mai esclarides. La mina, qualificada d'exempta de grisú, pertanyia a Carbones de Berga, SA, empresa de FECSA.
Set mesos després de l'accident de Fígols, l'Informatiu Giravolt va repassar, des del lloc dels fets, diferents causes. El sinistre va passar dos dies després de la festa de Tots Sants. Una familiar de les víctimes, mare de quatre fills, va demanar justícia i cobrar la indemnització. El jutge Jaume Castro va declarar que no podria del cas. Mentrestant, hi ha famílies que no es van voler exposar i anar a judici, per si perdien.
Dos anys després, conflicte laboral
Dos anys després de l'accident, l'any 1977, els treballadors estaven indignats davant de la possibilitat que la mina tanqués, un fet que afectaria tota la comarca. Els miners deien que l'empresa els feia picar on no hi havia carbó per demostrar una productivitat baixa. Com a protesta, 225 miners es van tancar dins les galeries d'extracció de carbó durant quatre dies, fins que hi va haver un acord amb l'empresa.
La periodista Mercè Remolí, vestida amb la granota blava dels miners i amb el casc, va entrar a la mina, com d'altres vegades, però després de l'accident, ja no els van permetre filmar. Els miners, per part seva, acusaven l'empresa d'haver rebaixat les mesures de seguretat.
L'any 1988 es va fer un reportatge sobre la crisi al sector de la mineria a Catalunya: les mines de potassa de Súria i Sallent, i les de carbó al Pedraforca, eren les explotacions més destacades.
La mina de Fígols era una de les que abastia la central tèrmica de Cercs, a menys de deu quilòmetres de distància. Produïa electricitat, però amb greus conseqüències, perquè abocava pluja àcida al medi. Als anys 80 va rebre una de les primeres denúncies ecològiques. Pagesos i ecologistes la van guanyar.
L'espai de reportatges d'actualitat Impactes va entrevistar un antic miner de Fígols. En aquells moments, treballava a les mines del Pedraforca, les úniques de carbó que quedaven obertes a Catalunya. Era el 1995 i s'acaba d'obrir altre cop la polèmica per la seguretat, després d'un greu accident a Astúries.
El Museu de les mines de Cercs
Carbones de Berga S.A. va mantenir l'activitat fins al 1991. Una de les instal·lacions on vivien els seus miners és la colònia de Sant Corneli. El Museu de les mines de Cercs, fundat el 1999, ens acosta una mica a la vida tan dura d'aquells homes que cada dia posaven la seva vida en risc per treure carbó.
