Sempronio: la imatge del periodista de televisió eixerit i engrescat
60 anys en catala
- Sempronio va ser un dels primers periodistes famosos que es va incorporar a TVE Catalunya, on va adaptar les seves cròniques a la imatge amb tot facilitat
- Escriptor i dibuixant, dotat per a l'explicació clara de la realitat i la història, recordem amb el nostre Arxiu, aquest cronista que va morir un 2 de juliol del 2006
Sempronio, un periodista de la primera televisió que de seguida va entendre i estimar el nou mitjàRTVE
Sempronio era el seu nom de ploma, el seu nom complet era Andreu Avel·lí Artís i Tomàs (Barcelona,1908 - Sitges, 2006), fill de l'historiador de teatre i periodista Josep Artís i Balaguer, i cosí de l'escriptor Avel·lí Artís-Gener. Arran d'unes colònies infantils on es fomentava la creació d'una revista, decidí que la seva vocació eren les lletres i el periodisme. Treballava a redaccions de diaris abans de la guerra, i després, ja en castellà, va ser quan va adoptar el seu pseudònim.
Va firmar articles a les grans capçaleres: Destino i Tele/eXpres, Tele/Estel, que va dirigir, era el primer setmanari autoritzat en català des del 1970. A més, col·laborà molts anys a La Vanguardia, i des que sortí al carrer el primer dia, al primer diari en català, l'Avui, el 1976.
A la televisió, com un peix a l'aigua
El periodista es va adaptar a la televisió com si res. A diferència d'altres arribats de premsa escrita, Sempronio no va trigar gaire a aprendre el nou llenguatge. De seguida va tastar com n'és d'agradable que les imatges ensenyin el paisatge que es descriu, que la conversa amb un personatge s'emeti en lloc d'haver-la de transcriure. No s'estalviava pas posar-se davant la càmera i fer una entradeta. En gaudia i se li notava. Com si la càmera no hi fos, Sempronio ens regalava una crònica, la manera més personal de fer periodisme, amb una expressió acurada i explicacions clares.
Acabat d'arribar de les redaccions dels diaris, va entrar a Miramar i s'hi va integrar del tot. Va formar part del programa Mare Nostrum, que va ser el primer informatiu setmanal de televisió en català. Entre d'altres, ens va deixar un excel·lent reportatge sobre la ceràmica catalana.
També és memorable el Mare Nostrum dedicat als llibres. Sempronio visita i ens mostra editorials, impremtes, cases d'arts gràfiques, i és clar, entrevista escriptors i industrials, com ara Josep Maria Espinàs o Frederic Rahola.
Sempronio s'incorpora a Giravolt
Si abans gaudia, ara més. Troba grans periodistes, pioners de la televisió, redactors del primer Giravolt: Lluís Quinquer, Mercè Remolí, Anna Castells, Josep Maria Lladó, Josep Maria Bachs...
A Giravolt, Sempronio entrevistava molts artistes, dominava les arts, podia conversar, com és el cas, amb un escultor amb la mateixa tranquil·litat que amb un pintor o un director de teatre. Era un home molt culte i, per tant, tenia bons recursos per a la professió.
Un excel·lent guionista de televisió
Pujar a un tramvia i fins al Tibidabo. Ja coneixia la història d'aquest transport tan emblemàtic de la ciutat, la va ampliar i va buscar i aplicar els recursos que són tan habituals a la televisió actual. Com sempre, tan desimbolt, tan espontani. El següent reportatge és una joia històrica per Barcelona.
Cap a mitjans del 80, Sempronio treballa a la sèrie Això és espectacle. Presenta als espectadors de TVE Catalunya, entre altres, un reportatge sobre Frederic Soler 'Pitarra', i és clar, aprofita per portar-nos pels carrers que més trepitjava el dramaturg i empresari de teatre, i fins i tot ens mostra amb detall, per dintre, la casa on va viure.
La història, una gran passió
Quan es recupera el Parlament de Catalunya l'any 1980, la primera llei que aproven els diputats és la que institueix l'11 de setembre com a Diada nacional de Catalunya. Andreu-Avel·lí coordina la producció del reportatge que així ho explica, i troba historiadors i periodistes que aclareixen per què es va triar aquesta data concreta i el seu significat històric.
Gran coneixedor de la ciutat comtal, explicava Barcelona com aquells guies que, a més de saber-ne mil secrets, l'estimen profundament. Va escriure el llibre 'Barcelona es confessa a mitges" i que vam poder veure analitzat i amb paraules de l'autor, a la sèrie de llibres i literatura L'Odissea.
L'entrevista de la seva companya, Anna Castells
Com hem vist, Castells i Sempronio van treballar molts anys junts a Miramar. Ara, la periodista el convida al seu espai Aperitiu amb, i l'entrevista. Repassen records, diferents reportatges... Un testimoni esplèndid, enregistrat el 1984, per escoltar-lo a ell mateix parlant de la professió que el va apassionar des de petit.
Tot i que amb Giravolt i altres programes voltà per Catalunya i les Illes, Barcelona és la seva ciutat estimada, el seu gran plató. L'Ajuntament de Barcelona el nomenà cronista oficial el 1972 i li atorgà la Medalla d'Or al mèrit artístic. La Creu de Sant Jordi la rebé el 1987.