Joan Rigol: mor el polític que creia en l'entesa i el compromís
- Joan Rigol, mort avui als 81 anys, va ser conseller des del primer govern de Jordi Pujol i més tard, president del Parlament
- Compromès amb Catalunya, va participar activament a les entitats catalanes més destacades: recordem el seu ideari amb l'arxiu de TVE Catalunya
Joan Rigol, mort avui als 81 anys, va estar sempre implicat en la vida social i política de Catalunya. Conseller i president del Parlament, home d'una profunda fe, maldava per demostrar que la política ha d'estar al servei de les persones. Va pertànyer a gran quantitat d'entitats catalanes, com el patronat del Gran Teatre del Liceu, el Teatre Lliure i de la Fundació Olof Palme, i va ser president dels patronats de la Sagrada Família i de Montserrat.
Membre del primer govern de la Generalitat Restaurada
El 1979, Joan Rigol era secretari general de la PIMEC, la patronal de la petita i mitja empresa de Catalunya, i va participar a TVE Catalunya al debat sobre les repercussions del futur Estatut d'Autonomia sobre el món empresarial i laboral. Rigol va lloar l'empenta de Catalunya per tenir empresaris 'capdavanters' i treballadors 'esforçats', i defensava que uns i altres s'havien de reconèixer perquè 'cap ha de segar l'herba a l'altra', per tal de 'reconstruir la societat catalana'.
En el primer govern de Jordi Pujol, l'any 1980, va ser nomenat conseller de Treball, ja que pertanyia des del 1976 al partit en coalició amb CDC, Unió Democràtica de Catalunya, i tenia formació en empresa i administració. Rigol va aprofitar per fomentar el diàleg entre la patronal i els sindicats i lluitar contra la crisi econòmica i l'atur.
En ser nomenat conseller de Cultura l'any 1984, va promoure un Pacte Cultural amb tots els partits i intel·lectuals de tota ideologia per coordinar les administracions en el foment cultural.
President del Parlament
Com a membre d'UDC, va ser diputat al Parlament de Catalunya en totes les legislatures, excepte en un breu període, del 1993 al 1999, en què va ser senador a Madrid. A la cambra espanyola va defensar Catalunya i va proposar convertir-la en una seu verdaderament representativa dels diferents territoris. Un cop tornà a Catalunya, en la següent legislatura, va ser elegit president del Parlament.
Rigol va ser membre de molts patronats, com el de la Muntanya de Montserrat, del Teatre Lliure i de la Fundació Olef Palme, i s'implicà a fons en el Patronat de la Sagrada Família, que va presidir. Per a ell, el temple de la Sagrada Família era el recordatori de la família de Natzaret, no un lloc per a visites turístiques.
Polític compromès
Rigol era un creient ferm i compromès, implicat en política i amb idees molt clares del que és i del que pot ser aquest món. Per ell la fe era la força per lluitar contra allò que "segresta els valors públics".
Aquest pensament sobre adreçat a trobar el punt de diàleg va ser sempre present en la vida de Rigol, i en política ell el recordava sovint. Com quan el 2015 CDC i Esquerra Republicana de Catalunya es van tirar els plats pel cap fins que els seus dirigents, Artur Mas i Oriol Junqueras, van demanar perdó als ciutadans i van posar en marxa per a les eleccions la candidatura de Junts pel Sí, de caràcter transversal i independentista. L'expresident del Parlament en va parlar a l'entrevista d'El Debat de La 1.
En començar el Procés, Unió es va desvincular de Convergència i llavors Rigol va abandonar Unió i va fundar Demòcrates, partit d'ideologia democristiana i independentista, on encara militava. Al programa Cafè d'Idees de Gemma Nierga, Joan Rigol va dir que "Espanya mai acceptarà el dret d'autodeterminació".
Rigol era nascut a Torrelles de Llobregat i tot just havia fet aquest mes d'abril els 81 anys. El 2019 va rebre la Creu de Sant Jordi. També havia estat guardonat amb la Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil.