Per acabar la tercera hora obrim el Xavifòrnia amb Máximo Huerta, que torna amb la seva nova novel·la “Mamá está dormida”, una història íntima i profunda sobre mare i fill, records que s’esborren i un misteri familiar que empeny el viatge sense caure en el romanticisme. Huerta escriu des del lloc incòmode del cuidador, reivindicant el desgast, la tendresa i la mentida compassiva que sovint acompanya qui cuida. Amb ell parlem de com cuidar és començar a acomiadar-se, del dilema entre el record borrós i la veritat oficial, del misteri i la tendresa que articulen la narració, i de com el rol de fill es barreja amb el d’adult responsable. També comentem l’humor i la ironia que apareixen entre finestrals de lucidesa, la invisibilitat del cuidador, els canvis de rutines i espai necessaris per escriure sobre la malaltia, i la responsabilitat i por que comporta exposar la intimitat familiar sense trair-la. Una conversa sobre amor, estranyesa, memòria i la complexitat de cuidar.
