Continuem amb la cita habitual de les #Albertències amb Alberte Montes, que arriba post-Setmana Santa… però contra tot pronòstic, una mica deprimit. Molta desconnexió —caminar, menjar i dormir— però amb aquella ressaca de tornar a la rutina. L’únic consol: el canvi a l’horari d’estiu. Hem obert també La Gent Parla, amb la mirada posada en la Champions (Madrid-Bayern i Barça-Atlético), amb optimisme a la Lliga. En clau d’actualitat, menció ràpida a la missió Artemis II —més com a fons de pantalla que altra cosa— i també al cas Koldo, amb l’inici del que apunta a ser el judici més mediàtic de l’any. I en cultura, èxit incontestable de Torrente, presidente, que ja es perfila com la més taquillera de la saga i una de les pel·lícules espanyoles més vistes. Per acabar, el clàssic: el clickbait en què diu que no ha caigut… una suposada crisi de Camela. Però ja sabem com va això: no hi cau… però ho explica igual.
Per tancar el Xavifòrnia d’avui ens visita Ruslana, en un moment clau de la seva trajectòria. Deixa enrere l’etiqueta d’OT 2023 per construir un projecte propi, més afilat i menys innocent. Amb Catarsis, el seu nou EP, fa un gir cap a un pop més electrònic, més físic i desacomplexat, però sense perdre l’essència rock dels inicis. Cinc cançons, sense col·laboracions, que funcionen com una declaració d’intencions: menys adorn, més identitat. Un treball que marca un abans i un després i que arriba acompanyat d’una gira que confirma que Ruslana ja no és promesa… sinó realitat. Una etapa marcada per la recerca personal, la necessitat de trencar amb una imatge més “presentable” i una actitud clara: definir-se abans que agradar. Avui parlem amb ella d’aquest procés de canvi, de la pressió de la indústria, de créixer sota el focus… i de què implica fer música des de la veritat en un moment en què tot demana velocitat i personatge constant.
