Continuem amb la cita habitual del dilluns: #Albertències amb Alberte Montes. Les #Albertadas d’avui han arrencat amb ganes de primavera en ple febrer, entre reflexions sobre el fred que no marxa, un cap de setmana amb aroma d’estiu avançat, l’emmagatzematge de Gmail que sempre ens persegueix i una gran calçotada amb pichichi inclòs. També hem obert La Gent Parla, amb la trobada de therians a Barcelona, l’èxit inesperat a Galícia, la seva politització i aquell inevitable “què n’opina ma mare”, tot al ritme del remix viral de Soy un Therian (Dembow) que corre per TikTok. En clau esportiva, hem viscut el moment “Líders, one more time”, amb l’himne guanyador del 125è aniversari del FC Barcelona, la victòria per 3 a 0 contra el Llevant i noms propis com Pedri, Fermín i Bernal. I, coincidint amb el 23-F, hem recordat el cop d’estat amb la desclassificació de documents, el paper del Rei, les ombres sobre la CIA i el finançament, amb recomanació inclosa de Anatomía de un instante.
Per acabar el Xavifòrnia d’avui ens visita SEV’S, que arriba amb una pregunta que incomoda: com es travessa el dol d’algú que encara és viu? Presenta MI FÉ, primer avançament del seu disc debut ¿QUÉ HAY DESPUÉS?, un treball que dissecciona sense anestèsia el buit després d’una ruptura llarga, aquella sensació que no només es trenca l’amor, sinó també la identitat i el projecte compartit. Amb una sonoritat que barreja drill i jersey club, Sev’s transforma la fragilitat en relat i la pèrdua en discurs generacional, parlant del dol quan no hi ha mort, sinó memòria constant. El disc recorre la negació, la ràbia i una possible nova obertura a l’amor, i planteja si escriure és catarsi o una manera d’aferrar-se al record. Vulnerabilitat real dins l’escena urbana, preguntes sense resposta i una idea devastadora que plana sobre tot el projecte: “era contigo o con nadie más”.
