Obrim Xavifòrnia amb els Virals Culturals, on avui les xarxes bullen amb futbol, música i alguna escena surrealista. Comencem amb les eleccions del FC Barcelona: Joan Laporta ha estat reelegit president amb un contundent 68% dels vots, molt per davant de Víctor Font. La jornada ha deixat imatges virals: el vot d’Aitana Bonmatí, la presència d’exjugadors i polítics, l’entrada solitària de Xavi Hernández… i una anècdota curiosa: Marc-André ter Stegen no va poder votar perquè no figurava al cens. I, com era d’esperar, també s’han fet virals les celebracions de Laporta cantant l’himne blaugrana. També parlem de Shakira, que concedirà una entrevista exclusiva al programa Al cielo con ella de Henar Álvarez, gravada a Mèxic després del macroconcert de la cantant al Zócalo davant de centenars de milers de persones. I una altra protagonista de les xarxes és Rosalía, que ha hagut de disculpar-se després d’unes declaracions sobre Pablo Picasso que han generat debat sobre separar l’artista de la seva obra. Tot això just quan arrenca el seu Lux Tour, una nova gira internacional que passarà per 17 països i inclourà diverses dates a Barcelona.
Per tancar la primera hora, el nostre historiador prèmium Damià Amorós torna amb els seus salsejos històrics, i avui posa el focus en una figura clau per entendre el Barça modern: Josep Lluís Núñez, el president que més anys ha governat el club. Recordarem com aquest empresari immobiliari fet a si mateix va guanyar les eleccions del 1978 i va acabar presidint el FC Barcelona durant 22 anys, transformant l’estructura econòmica i social del club. Però també repassarem alguns dels episodis més dramàtics i polèmics del seu mandat: el segrest de Quini el 1981, el convuls pas de Maradona pel Barça, i sobretot la relació explosiva amb Johan Cruyff, amb qui va viure l’època gloriosa del Dream Team i la primera Copa d’Europa del 1992… fins a una ruptura que va dividir el barcelonisme. Un viatge per una etapa plena de títols, tensions i decisions que encara avui generen debat. Perquè entendre Núñez és, en bona part, entendre la història del Barça contemporani.
