Als Virals Culturals d’avui hem comentat la victòria del Barça per 3-0 contra l’Atlètic, amb doblet de Marc Bernal i gol de Raphinha, una nit d’orgull tot i no poder remuntar el 4-0 de l’anada, amb Flick emocionat, Rosalía a la graderia i gairebé 1,5 milions d’espectadors entre TVE i TV3; també el retrobament d’OT 2025 al Mirador de la Torre Glòries per anunciar una gira que arrenca el 9 d’abril amb 11 ciutats i que ja genera debat a xarxes per la repartició de cançons; les entrevistes paral·leles d’Eduard Farelo i Bad Gyal parlant de carrera, identitat i hipersexualització.
Per tancar la primera hora, torna com cada dimecres el nostre historiador prèmium Damià Amorós, que ens porta avui la història de Domènec Badia i Leblich, conegut com Alí Bei, un català nascut a Barcelona el 1767 que va travessar deserts, va recórrer Marroc, Egipte, Síria i va arribar fins a La Meca. Fill d’una família amb connexions amb l’administració, va créixer envoltat de caravanes, mercaders i exploradors, i ja de petit s’introduïa en la cultura islàmica. A la maduresa, es va reinventar com Alí Bei el-Abbasí, parlant àrab amb fluïdesa i coneixent el Corà i els codis socials del seu entorn, combinant aquesta immersió amb el treball com agent d’informació per a Espanya i França. Entre 1803 i 1807 recollia dades geogràfiques, polítiques i militars, observant l’ascens del moviment wahhabita, les lleialtats tribals i les estructures de poder, tot sense satèl·lits ni informes oficials, només amb quaderns i notes. L’any 1814 publica a París els Viatges d’Alí Bei el Abbassi, una obra que es tradueix a múltiples llengües i que es converteix en referència tant literària com estratègica. Va morir a Damasc el 1818, i avui a Barcelona l’Eixample conserva un carrer amb el seu nom, recordant aquell explorador i espia que va unir aventura, espionatge i coneixement de l’Orient Mitjà, un català a mig camí entre Indiana Jones i 007.
