Obrim el Xavifòrnia amb uns Virals Culturals plens de música, salseig digital i polèmiques. La protagonista inicial és Shakira, amb l’inici de temporada de Al cielo con ella, l’única entrevista que ha concedit a un mitjà espanyol, on parla de la seva carrera i vida personal, la gira Las mujeres ya no lloran tour i la seva responsabilitat com a mare de Milán i Sasha, tot generant debat sobre conciliació familiar i xarxes socials. Segueix Bad Gyal, que amb el seu disc Más Cara reflexiona sobre la llibertat artística, el cos i el body shaming, qüestionant la doble moral de la indústria i aclarint rumors sobre drogues i sexualitat, mostrant-se sense filtres i construint discurs propi. El Lux Tour 2026 de Rosalía continua convertint cada concert en un fenomen viral, amb concerts esgotats al Palau Sant Jordi i un impacte directe en mobilitat i economia: viatges en tren cap a Barcelona pujant fins a un 62% des de Saragossa. I finalment, el biopic Michael, sobre Michael Jackson i dirigit per Antoine Fuqua, genera debat abans d’estrenar-se: una pel·lícula centrada en la música i ascens meteòric del “Rei del Pop”, però que omet les acusacions d’abusos, obrint la discussió sobre si és un homenatge o una versió edulcorada de la seva història. En resum: música, narratives digitals i polèmiques que demostren que avui el viral no només es canta… es construeix.
Per tancar la primera hora, torna com cada dimecres el nostre historiador prèmium Damià Amorós, que avui ens porta al Guernica, una obra que no només es mira, sinó que es pateix. Pintat per Pablo Picasso el 1937, el quadre neix en el context de la Guerra Civil espanyola i l’Exposició Universal de París, quan el Govern de la Segona República encarrega a l’artista una obra per mostrar al món l’horror del conflicte. El bombardeig de Guernica el 26 d’abril de 1937, un atac directe a la població civil, inspira Picasso a treballar intensament durant sis setmanes, documentat per Dora Maar, fins a completar un quadre densament carregat d’emoció, amb símbols com el cavall ferit, la mare plorant, i el toro impassible, fragmentant la realitat i forçant l’espectador a sentir més que entendre. Després de la seva exposició inicial a París, l’obra recorre Europa i Amèrica recaptant fons per la causa republicana, però no retorna a Espanya mentre dura la dictadura franquista, quedant custodiada al MoMA. Amb la mort de Picasso el 1973 i el final del franquisme, comença un llarg i complicat procés de retorn que culmina el 10 de setembre de 1981, amb trasllat segur des de Nova York fins al Casón del Buen Retiro, i finalment al Museu Reina Sofia el 1992. Avui, el Guernica no només és una peça de museu, sinó una advertència viva contra la guerra i la violència, una arma simbòlica que continua parlant gairebé noranta anys després, recordant que la pintura no és per decorar habitacions, sinó per impactar i conscienciar.
