Obrim el Xavifòrnia amb els Virals Culturals, on cultura i xarxes es donen la mà. La setmana arrenca amb ressaca dels BAFTA 2026: Una batalla tras otra, de Paul Thomas Anderson, s’imposa amb sis premis i es consolida com a favorita als Oscar, amb Leonardo DiCaprio al capdavant i guardons clau per direcció, guió i interpretació. També han brillat Jessie Buckley, Robert Aramayo i el Frankenstein de Guillermo del Toro, en una gala marcada per la presència discreta dels prínceps de Gal·les en plena polèmica per l’expríncep Andrew. Seguim amb el fenomen therian, que ha saltat de TikTok al carrer amb trobades multitudinàries a Barcelona i Madrid. El que havia de ser comunitat ha acabat entre curiosos, burles i intervencions policials. Quan una identitat digital baixa a la plaça, pot evitar convertir-se en espectacle? També s’ha fet viral la història de Punch, el macaco del zoo d’Ichikawa que, abandonat per la mare, s’ha aferrat a un peluix d’orangutan com a refugi emocional. La seva imatge ha generat cues al zoo i una onada d’empatia global. En clau nostàlgica, Miley Cyrus ja roda l’especial dels 20 anys de Hannah Montana, amb imatges que han encès les xarxes. I en música, Leire Martínez ha arrencat gira en solitari amb Historias de aquella niña, reivindicant passat i present sense rancúnia i amb un públic entregat que ha convertit el concert en una celebració compartida. Xarxes, identitat, memòria i emoció… tot en un mateix dilluns viral.
Obrim les portes del Xavifòrnia a Cristian Beteta i Eva Llorach, que ens presenten Ángulo muerto, un curtmetratge que converteix l’interior d’un cotxe en un camp de batalla emocional després del suïcidi d’un fill per assetjament escolar. Beteta explica que ha volgut fugir del morbo i del sermó per retratar el dol quan ja és massa tard, posant el focus en com la tragèdia contamina la parella i la memòria. Llorach parla d’una culpa que no es declama, sinó que es respira, i d’aquell instant en què el dolor deixa de buscar respostes i frega el càstig. Tots dos coincideixen que el curt no vol repartir culpes fàcils, sinó incomodar i obrir conversa: que, després dels crèdits, algú miri diferent el seu fill, el seu alumne o el seu propi silenci.
