Com cada divendres arriba l’Alba Carreres amb Mapaternitats. I avui ens parla d’una tendència viral que ha generat debat: xumets per a adults. El fenomen, nascut a la Xina i estès a Llatinoamèrica a través de xarxes, s’associa al concepte d’age regression. Darrere la imatge cridanera hi ha una explicació psicològica: la regressió, un mecanisme inconscient que apareix davant l’estrès o situacions emocionals intenses. Ja descrita per Freud com a mecanisme de defensa, la regressió ens porta a adoptar conductes pròpies de la infància per buscar seguretat. En adults pot manifestar-se com més dependència, plor fàcil o necessitat de protecció, sobretot en moments de dol, crisi o estrès laboral. L’instint de succió, més enllà d’alimentar, regula el sistema nerviós i aporta calma. Potser la pregunta no és si és estrany… sinó per què necessitem, cada cop més, tornar simbòlicament a un lloc segur.
Obrim les portes del Xavifòrnia a Dani Fernández. D’aquells artistes que han hagut de reaprendre a ser escoltats: de representar Espanya a Eurovisió Junior i formar part d’Auryn, a construir una carrera en solitari amb identitat pròpia. Avui ja no és “l’ex de”, és un dels noms que més omple i més canta la seva generació. Arriba després del pas pels Goya, amb La Insurrección Tour en marxa i una cita gran al Palau Sant Jordi el 14 de març. Entre el pop-rock d’estadi i la necessitat de ser honest, juga una partida complexa: créixer sense repetir-se i emocionar sense postureig. Parlarem amb ell sobre el peatge de l’èxit, la pressió de “llenar”, la tirania de les xifres i el vertigen de sostenir-se quan ja no ets promesa, sinó realitat. Sobre què pesa més: el cos o el cap quan s’apaguen els focus… i quin Dani baixa avui de l’escenari.
