Com cada dimecres, ens visita el nostre traficant d’endorfines, Toni Cano, que avui deixa els carrers per entrar a estudi i obrir melons d’aquells que generen debat immediat: arriba afònic després d’una excursió per la serralada de la Marina —diu que per una nova al·lèrgia—, comenta la polèmica campanya “pocavergonya” de l’Ajuntament de Barcelona i els cartells de Sant Jordi que han encès les xarxes, defensa que l’amor no és estanc i que ens enamorem de persones, i posa sobre la taula la controvèrsia per la condecoració a Teresa Turrión, amb un sou de 140.000 euros cuidant els fills de la família reial britànica; tot plegat mentre reflexiona sobre una Generació Z que no vol manar, fet que connecta amb el seu gir cap a posicions més extremes, i ho lliga amb un altre gran tema: la dificultat real d’accedir a l’habitatge en contrast amb la crítica fàcil a qui manté un nivell de vida per sobre de les seves possibilitats.
