Avui visita el Xavifòrnia Judit Neddermann. Des de Vilassar de Mar, fa una dècada que construeix un univers propi entre el pop d’autor, el jazz i l’aroma mediterrània, amb una manera de cantar que sembla més confessió que escenificació. Cançons com Luna no busquen cridar: busquen quedar-se.
Ara celebra 10 anys d’escenaris amb un projecte molt especial: revisita el seu repertori amb la GIO Symphonia i la seva banda, amb direcció i arranjaments de Joan Albert Amargós. Un “canvi de pell” que no vol fer les cançons més grans, sinó més fondes. La pregunta que plana és poderosa: què passa quan una peça íntima es vesteix d’orquestra? L’engrandeix… o la despulla encara més?
Parlarem amb ella sobre risc i bellesa, sobre el vertigen de perdre el control davant d’una simfònica, sobre el balanç vital que implica celebrar deu anys de trajectòria, sobre els “no” que l’han salvat i sobre com es negocia la memòria del públic amb el desig d’habitar el present. També sobre llengua, col·laboracions, fragilitat i valentia. I sobre què pesa més en un silenci absolut: el privilegi… o la pressió.
