Per tancar la primera hora, torna com cada dimecres el nostre historiador prèmium Damià Amorós, que avui ens porta al Guernica, una obra que no només es mira, sinó que es pateix. Pintat per Pablo Picasso el 1937, el quadre neix en el context de la Guerra Civil espanyola i l’Exposició Universal de París, quan el Govern de la Segona República encarrega a l’artista una obra per mostrar al món l’horror del conflicte. El bombardeig de Guernica el 26 d’abril de 1937, un atac directe a la població civil, inspira Picasso a treballar intensament durant sis setmanes, documentat per Dora Maar, fins a completar un quadre densament carregat d’emoció, amb símbols com el cavall ferit, la mare plorant, i el toro impassible, fragmentant la realitat i forçant l’espectador a sentir més que entendre. Després de la seva exposició inicial a París, l’obra recorre Europa i Amèrica recaptant fons per la causa republicana, però no retorna a Espanya mentre dura la dictadura franquista, quedant custodiada al MoMA. Amb la mort de Picasso el 1973 i el final del franquisme, comença un llarg i complicat procés de retorn que culmina el 10 de setembre de 1981, amb trasllat segur des de Nova York fins al Casón del Buen Retiro, i finalment al Museu Reina Sofia el 1992. Avui, el Guernica no només és una peça de museu, sinó una advertència viva contra la guerra i la violència, una arma simbòlica que continua parlant gairebé noranta anys després, recordant que la pintura no és per decorar habitacions, sinó per impactar i conscienciar.
