Obrim les portes del Xavifòrnia a Dani Fernández. D’aquells artistes que han hagut de reaprendre a ser escoltats: de representar Espanya a Eurovisió Junior i formar part d’Auryn, a construir una carrera en solitari amb identitat pròpia. Avui ja no és “l’ex de”, és un dels noms que més omple i més canta la seva generació. Arriba després del pas pels Goya, amb La Insurrección Tour en marxa i una cita gran al Palau Sant Jordi el 14 de març. Entre el pop-rock d’estadi i la necessitat de ser honest, juga una partida complexa: créixer sense repetir-se i emocionar sense postureig. Parlarem amb ell sobre el peatge de l’èxit, la pressió de “llenar”, la tirania de les xifres i el vertigen de sostenir-se quan ja no ets promesa, sinó realitat. Sobre què pesa més: el cos o el cap quan s’apaguen els focus… i quin Dani baixa avui de l’escenari.
