Al Museu d’Història de Catalunya es pot visitar fins al 2 d’agost l’exposició El poble gitano de Catalunya: història i cultura, i una de les seves figures més emblemàtiques és Carmen Amaya, coneguda com la gitana de la platja.
Nascuda al barri del Somorrostro de Barcelona, entre barraques i condicions precàries, va començar a ballar de petita amb el seu pare guitarrista. Va ser descoberta a l’Exposició Internacional de 1929 i ràpidament es va convertir en un fenomen. Va triomfar a París, va viatjar a Amèrica, va actuar a Broadway i fins i tot a la Casa Blanca davant Roosevelt. També va treballar a Hollywood, on va protagonitzar diverses pel·lícules.
Amaya va recórrer mig món amb el seu art flamenc inconfusible, va rebre aplaudiments de figures com Churchill o Truman i va ser ovacionada en escenaris com el Carnegie Hall. Tot i les reticències d’alguns crítics per la seva influència nord-americana, va mantenir l’essència i la rauxa gitana en els seus espectacles.
Morí a Begur el 1963, però el seu llegat continua viu: carrers, fonts, estàtues i homenatges a Catalunya i arreu. La “gitana de la platja” va transcendir fronteres i és avui un símbol universal del flamenc i de la cultura gitana catalana
