Pels fets que han sacsejat l’actualitat les darreres hores —no només amb l’accident d’Adamuz, sinó també amb el descarrilament de Gèlida i l’incident de Tordera—, posem el focus en la memòria ferroviària del país. El nostre col·laborador i historiador Damià Amorós analitza els grans accidents ferroviaris que han marcat Catalunya, des dels inicis del tren fins a l’actualitat.
Un recorregut que arrenca amb l’arribada del ferrocarril al segle XIX, amb el primer viatge entre Barcelona i Mataró el 1848, i que mostra com les grans tragèdies no apareixen fins al segle XX: Riudecanyes el 1907, la catàstrofe del Dijous Sant a la línia de Sarrià el 1925, la doble ferida de la Bonanova, l’accident de les Franqueses del Vallès el 1979, Juneda el 1988 amb la mort de nens en un pas a nivell sense barreres, o la tragèdia de Castelldefels la nit de Sant Joan del 2010.
Històries separades pel temps, però unides per patrons que es repeteixen: infraestructures fràgils, errors tècnics, manca de senyalització o decisions preses en contextos límit. Una mirada necessària per entendre que darrere de cada accident hi ha memòria, responsabilitats i una pregunta que encara ressona avui: hem après prou del passat per evitar repetir-lo?
