Per tancar la primera hora, torna com cada dijous la nostra terapeuta de parelles, Arantxa Coca, que obre el seu consultori per parlar d’amor, vincles i noves formes de relació. Avui posem el focus en els matrimonis lavanda, una fórmula que neix com a estratègia de supervivència —sobretot al Hollywood del segle XX, per protegir persones LGTBIQ+ de l’estigma— i que la Generació Z ha resignificat. Ara es presenta com un model de convivència platònica: parelles que no es basen en l’amor romàntic ni en l’atracció sexual, sinó en l’amistat, la cura mútua i la cooperació econòmica. Acords clars, límits emocionals definits i, en alguns casos, contractes de convivència. Aliances afectivodomèstiques per compartir vida, criança o estabilitat sense pressió romàntica. I també parlarem d’un altre tema que interpel·la molts joves: romandre solter fins als 29 anys pot associar-se a un deteriorament progressiu del benestar psicològic. Diversos estudis apunten que, a mesura que s’acosta el final de la vintena, augmenten la sensació de soledat, la insatisfacció vital i els símptomes depressius en comparació amb qui té una relació estable. Una bretxa que s’amplia amb el temps i que pot generar un cercle difícil: menys benestar, més dificultat per iniciar vincles. Reflexionem, doncs, sobre noves maneres d’estimar… i sobre com ens afecta —o no— el fet de no tenir parella en segons quina etapa de la vida.
