Trump i Groenlàndia son a la palestra informativa. Per això, al ‘Tot a Europa’ hem volgut fer un resum del que s’ha viscut en el que portem d’any amb aquests dos protagonistes.
Per una banda per les intencions del president dels Estats Units, Donald Trump d’annexionar l’illa i, per l’altra, per la possibilitat d’independència del territori després de la victòria de Demokraatit, un dels partits independentistes danesos.
Villy Søvndal, eurodiputat pel Grup dels Verds al Parlament Europeu i, alhora, membre dels socialistes a Dinamarca, ha explicat que aquesta situació és inaudita en els 40 anys de carrera professional que té al darrera: “És realment una situació espantosa. Veure un gran país com els Estats Units amenaçant Dinamarca…. Acostumem a ser amics. Ja no podem confiar més en els Estats Units. No sabem què faran a continuació”.
De fet, ens ha explicat com el pacte de defensa, signat als anys 50 que implica la presència de soldats nordamericans a Groenlàndia, l’han fet servir com a estratègia de descrèdit: “Als 50 hi tenien 10.000 soldats. Ara en tenen 150. S’han retirat de Groenlàndia, culpant-nos a nosaltres de no tenir presència militar en conseqüència”.
Ramón Larramendi, explorador i expert en Groenlàndia, porta gairebé tota una vida trepitjant aquest territori. Això li ha permès veure com ha evolucionat aquest sentiment independentista a l’illa, que fins fa poc veia possible pactant amb els Estats Units i que s’ha acabat destrossant: “Hi havia una oportunitat clara. El possible soci era els Estats Units. Ara el soci s’ha convertit en una amenaça, quasi en enemic”. Ara la qüestió de la independència, explica Larramendi, ha de passar primer per deslligar-se econòmicament de Dinamarca per tenir independència política.
I els nostres col·laboradors habituals, Albert Garrido i Lourdes Reixac, també han dit la seva.
