Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, a La Biblioteca Inflamable parlem d’una novel·la. Però no d’una novel·la qualsevol. “Òpera Àcid” (en català a Males Herbes i en castellà a Colectivo Bruxista), va publicar-se originalment el 1989 sense que pràcticament ningú hi parés atenció. No és estrany: el llibre nedava contracorrent. Era una autèntica anomalia en un marc, el de la narrativa en català, on el relat d’un home turmentat que ha d’aconseguir heroïna per una nena addicta no semblava tenir-hi cabuda.
Més de dues dècades després, Males Herbes va recuperar aquesta crònica del revers més tenebrós i desconegut de la realitat dels vuitanta i va aconseguir localitzar el seu autor, l’escorredís Miquel Creus: un escriptor de Vic, genuí outsider, al qual tothom donava per mort.
Ara, Colectivo Bruxista es fa càrrec de la versió en castellà d’un volum maleït, de culte instantani, que parla d’allò que ningú parlava en el seu moment: l’impacte brutal de la droga a comarques, l’angoixa existencial dels joves d’una generació perduda, el dolor d’haver de (sobre)viure en un país que no volia saber res dels supervivents.
