Balleu, balleu, maleïts

El ball és un llindar cap a espais d’alliberament i significació individual. Paradoxalment, també permet trascendir-se a un mateix i fusionar-se amb’una massa en moviment atravessada per la música.

Avui parlem del ball com a símbol identitari dels joves a partir de “Dance usted” (Anagrama), de Luis Costa, i del ball com a procès de mutació del Jo a partir de “Edit” (Caniche), de Sonia Fernàndez Pan. I aprofitant la binentesa, ens regalem escoltant northern soul.

Poseu-vos calçat còmode, que això serà mogudet.