Segons la doctora Judith Usall, hi ha estudis que apunten a les xarxes socials com a factor del deteriorament de la salut mental, sobretot entre les noies
Gairebé la meitat de la població ha patit recentment un problema de salut mental. Reconèixer-ho i demanar ajuda és vital, com s'ha posat de manifest durant la Setmana Europea de la Salut Mental en què s'ha reivindicat més inversió en drets socials per tal de revertir els transtorns que sovint estan relacionats amb la situació socio-econòmica. No arribar a final de mes o estar amenaçat de desnonament són motius suficients per veure afectada la salut mental.
En el cas dels més joves, les xarxes socials tampoc ajuden perquè en molts casos generen una dictadura estètica i de la imatge que pot desembocar en transtorns alimentaris, assetjament escolar o en els casos més extrems fins i tot abocar els adolescents al suïcidi.
La doctora Judith Usall explica que alguns estudis ja han demostrat la relació entre l'ús de les xarxes socials i la ideació suïcida i també que es constaten diferències de gènere, és a dir, que les noies fan un ús més patològic de les plataformes. Ara bé, això no vol dir que els nois presentin un risc molt inferior, tenint en compte que ells acudeixen menys a la consulta per problemes de salut mental, segurament per vergonya, de manera que es diagnostiquen menys casos dels reals.
Els símptomes que manifesten també són força diferents. Mentre en ells es pot detectar un problema de salut mental a partir de conductes agressives o una tendència més gran a la irritabilitat, en les noies la solitud o l'obsessió pel cos han de ser senyals d'alerta. Usall, que coordina un grup de recerca en perspectiva de gènere a la Societat Catalana de Psiquiatria, destaca la necessitat de millorar l'atenció primària per poder donar una resposta més adequada a les persones amb problemes de salut mental. | Informa: Olga Rodríguez
