El Museu Tàpies reconstrueix quatre exposicions dels anys 50 per mostrar l’origen del llenguatge artístic de Tàpies i el seu salt internacional.
El Museu Tàpies obre una finestra excepcional a la dècada dels anys 50, el moment en què Antoni Tàpies abandona definitivament la figuració i abraça les grans matèries. La mostra, titulada El moviment perpetu del mur i comissariada per Imma Prieto, recupera el període en què l’artista passa de crear des de l’espai íntim de l’habitació a exposar en galeries de Barcelona i París, iniciant el seu triomf internacional.
L’exposició reconstrueix amb absoluta fidelitat les quatre primeres exposicions individuals de Tàpies, tal com les van veure els espectadors dels 50 a les galeries Layetanas, Gaspar i Stadler. Parets grises i negres, sistemes d’ancoratge, muntatges i il·luminació originals reprodueixen un entorn que transforma la percepció actual i permet comprendre el naixement del seu univers visual marcat per la força del mur | Informa: Marta Orquín
